Núm. 150// Avui parlarem del Glossari de sabors del món, un recull de termes fet pel TERMCAT i el Centre de Normalització Lingüística L'Heura de Santa Coloma de Gramenet, en col·laboració amb l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Universitat de Barcelona; un glossari que podria ser ben útil als bars i restaurants.

Núm.149// Un altre dels bolets de tardor que aixeca passions entre els boletaires i els cuiners és la llenega. Amb aquest mot ens referim a una gran varietat de bolets del gènere Hygrophorus, que es caracteritzen per tenir el barret i el peu viscós, per aquest motiu a alguns no els agraden gens. La llenega es ven fresca, difícilment la trobareu en conserva i és ideal per a guisats i estofats.

Núm. 148// Les cualbres són bolets molt semblants en l'aspecte extern, però de colors molt variats segons l'edat, la pluja, el sòl, la zona on es troben. A Catalunya n'hi ha unes 180 espècies conegudes... Imagineu-vos, doncs, com variarà també la denominació del bolet!

Núm. 147// El bolet d'avui és dels més tardans, surt a les pinedes formant erols nombrosos quan comença a fer fred hivernal -tan hivernal és que fins i tot se'l pot trobar glaçat. D'aquí ve un dels seus diversos noms. El fredolic té un barret sovint irregular, de color gris, vellutat. Les làmines són blanques o grises. El peu és prim i fibrós, molt trencadís. És un bolet poc olorós i es fa malbé de seguida, tot i que és ben comestible; sobretot es fa servir en guisats i sopes.

Núm. 146// Entre la gran varietat de bolets que es cullen amb avidesa als boscos catalans, pocs tenen el renom i el regust del cep, i també pocs ofereixen una varietat tan gran. Depenent del tipus de bosc en canvia el color, la textura i sobretot el nom. Totes les varietats tenen en comú l'espuma sota el barret i la cama robusta, de vegades del mateix diàmetre que el barret.

Núm. 145// Ja som a la tardor, les fulles cauen i els bolets treuen el cap i, justament, un dels més apreciats, estimats i buscats del nostre país és el rovelló, també conegut com a vinader, esclata-sang, pebràs, rovelló d'obaga, pinenc, pinenca o paratge. El seu nom científic és Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius (que té llet) i sanguifluus (que raja sang). Però si aneu a Euskadi se l'anomena esnegorria, piñutela, hongo de pino... I en territori espanyol, níscalo, rebollón, reboñuelo, anizcle... I curiosament a França se'l coneix com a catalan o vache rouge.

Núm. 144// El Diccionari de la llengua catalana (DIEC), de l'Institut d'Estudis Catalans, pretén ser una eina lexicogràfica en què caben paraules dels diferents dialectes, però no tant les més locals i de menys extensió geogràfica, perquè és un diccionari general. És una obra que conté, evidentment, paraules del lèxic comú al costat de paraules dialectals, de variants socials o de paraules d'especialització. Avui veurem tres exemples de mots que s'usen a Osona i no són al diccionari normatiu -n'hi podria haver més, segur. Potser no hi apareixen perquè no són massa locals.

Núm. 143//Segons la saviesa popular, «Advocat, jutge i doctor, com més lluny, millor». Sabem prou bé que la salut i el diners -i encara ens faltaria l'amor- són molt importants en la vida dels humans, però no fan la felicitat -hi ajuden, evidentment. Per això, tothom vol tenir el màxim de salut i un bon nombre de dinerons a la butxaca. El doctor no el volem ni veure, i bon senyal és si és així. I els advocats i jutges només ens veiem obligats a veure'ls quan tenim problemes, i dels grossos: accidents, problemes d'herències, divorcis, assassinats i altres desgràcies en les quals podem estar implicats.

Núm. 142//Continuem amb els usos i els sinònims de bo(na) que per espai no vam poder esmentar la setmana passada. L'adjectiu masculí, bo, pren la forma bon quan precedeix l'element que modifica: «El que acabes d'explicar és un bon exemple del que dèiem abans».

Núm. 141// Segons ens revelen les darreres recerques i descobriments dels astrònoms, els éssers vius som pols d'estels. El nostre cos conté carboni, els nostres ossos contenen calci, la sang, ferro... Tot aquests elements venen dels estels. Sembla impossible, oi? Tots tallats del mateix patró. Ara, ves a saber per què, els uns menem una vida més o menys bona i els altres no tant. Els bons aniran al cel, es diu sovint. A propòsit, què és ser bo? Normalment ho relacionem amb qui fa el bé, el qui ajuda els altres, el qui no perjudica ni fa mal, sinó al contrari. En aquest sentit, bo(na) pot tenir alguns sinònims com ara: bondadós/osa, benèvol/a, benigne/a, sant/a, virtuós/osa, honest/a, honrat/ada... Si comentem que «el Pere és bo com el pa», volem dir que és de gran bondat. Igualment és molt usada l'expressió ser un bon jan.