Del porc, fins la cua és bona (i III)

Núm. 210//Acabem avui el lèxic del porc, que vam encetar fa dues setmanes.

Del porc, fins la cua és bona (II)

Núm.209// Continuem amb el lèxic del porc, que vam encetar el dia passat.

Del porc, fins la cua és bona (I)

Núm. 208//Fa un temps el CNL del Vallès Oriental va elaborar un lèxic acompanyat d'il·lustracions en què es descriu tot el procés de producció del porc des del naixement i la cria fins que, degudament transformat, s'ofereix al consumidor al taulell de la cansaladeria. Aquest tipus de vocabulari molt sovint varia segons les comarques, en aquest cas la font utilitzada van ser els cansaladers de la Garriga.

Núm. 207// T'HI apuntes? M'hi apunto!

En català hi ha una colla de verbs que són molt manaires i volen anar acompanyats, peti qui peti, d'un complement encapçalat normalment per una d'aquestes preposicions a, de, en i amb. Aquests verbs s'anomenen verbs preposicionals i el complement introduït per la preposició és el complement de règim verbal o complement preposicional.

Núm. 206//Continuant amb els articles d'homenatge a persones emblemàtiques d'Osona, avui parlarem de Pilar Cabot i Vila (1940-2017), escriptora. Va ser autora de poesia, de narrativa per a infants i adults i també de contes.

Núm. 205//Amb aquest article sobre les locucions construïdes amb la conjunció i, cloem la sèrie Entre una cosa i l'altra. Unes expressions molt usades són dit i fet, en què indiquem que una cosa s'ha fet immediatament, o fet i fet -com també comptat i debatut- quan volem arribar a una conclusió, com si diguéssim 'al capdavall'. En canvi, diem que un noi és un home dret i fet quan està completament desenvolupat i format.

Núm. 204// Avui continuem amb les locucions en què hi ha dos sintagmes separats per la conjunció i. En aquest article en veurem de diversos territoris on es parla el català. Segons el Diccionari català-valencià-balear, a Mallorca es diu (o es deia) donar la carn i la sang quan algú se sacrifica molt en benefici dels altres. I a Menorca es diu robar (a qualcú) la carn i la sang, és a dir, 'desposseir algú de tot', deixar-lo pelat, per entendre'ns. Atenció, a València quan diuen foc i flamada d'algú, és que en diuen penjaments o insolències. Una expressió compartida per catalans i valencians és cap i casal, que vol dir la ciutat més important, la capital. És el títol donat tradicionalment a les ciutats de Barcelona i València.

Núm. 203//La paraula locució pot significar 'una manera particular del llenguatge' o també 'un grup de mots que té el valor semàntic o sintàctic d'un sol mot'. És en aquest darrer significat que ens centrarem en l'article d'avui i en els de les dues pròximes setmanes. De locucions n'hi ha moltes, moltíssimes; per exemple, quan diem «aquell està com un llum», per expressar que una persona és boja. Si ens hi fixem bé, veurem que hi ha un bon nombre de locucions formades per dos noms, dos adjectius, dos adverbis o dos verbs i entremig hi ha la conjunció i.

Núm. 202// El català està de festa. Ara que fa més fred, que els dies són més curts i que la canalla té unes setmanes per esbargir-se i xalar, us animem a cuidar una mica més bé la llengua. Per això, hem elaborat aquest vocabulari de Nadal que us permetrà corregir-vos alguns errors que solen ser habituals i d'altres, no tant.

Núm. 201// Per què juguem? Jugar és important perquè ens acosta als altres, perquè representa un estímul, perquè s'aprèn una manera diferent d'enfrontar-se a la realitat... I jugar en català contribueix a practicar la llengua d'una manera més col·loquial i en un context més distès.