Núm. 238// Quan fem veure al nostre interlocutor que una tercera persona coneguda arriba o se'ns acosta, podem emprar tres verbs diferents: mirar, guaitar i veure. Amb el primer podríem dir: «Mira, ara arriba en Joan» o també «Mira'l, en Joan!» o fins i tot «Mi-te'l que ve content en Joan!», on 'l fa referència al Joan i mi és la reducció informal de l'imperatiu mira quan al darrere porta els pronoms febles.

Núm. 237//Les plantes s'usen per curar des de l'alba dels temps i una manera de fer-les servir és en infusions. Com sabeu, la infusió és el procés de tractar amb aigua bullent (no pas *bullint) una substància per extreure'n els principis actius solubles. També se'n sol dir tisana.

NO EM DONIS PETONS, FES-ME'N

Núm. 236// Sovint aquests dos verbs es fan servir de forma inadequada en algunes expressions. De fet, hi ha una certa tendència a fer servir el verb donar en comptes del verb fer. A partir del sentit estricte d'aquests verbs, tots dos formen moltes locucions verbals, tant en català com en castellà. Tot i així, però, hi ha nombroses locucions que en castellà es formen amb el verb dar i en català es construeixen amb el verb fer.

Núm. 235//En el número anterior vam tractar la traducció dels noms de lloc, que també són coneguts com a topònims. Avui continuarem veient-ne, fent un recorregut per una part del nostre estimat planeta, sobretot per casos que poden ser conflictius.

Núm. 234// Quan es publica aquest escrit, alguns afortunats potser passen les vacances en algun indret llunyà, tal vegada exòtic. I això ens fa pensar que tot sovint quan parlem en català se senten noms de ciutats o de països que no corresponen al nom o a la fonètica catalana. Qui no ha sentit mai en una conversa *Nueva York, per exemple?

Núm. 233//Malgrat la seva semblança formal, fassina i fusina tenen significats diferents. Ara, tots dos venen de la mateixa paraula llatina: offĭcīna, 'fàbrica'.

Núm. 232// ALBERT CANADELL VILALTA

Continuant amb els articles d'homenatge a persones emblemàtiques d'Osona, avui parlarem d'Albert Canadell Vilalta (Tona, 1963). Un escriptor singular que s'autodefineix com a artesà joier, hortolà, viatger i escriptor. Compagina la seva tasca professional com a artesà joier amb l'escriptura i l'horticultura.

Núm. 231// Som a ple estiu i els qui treballen maleeixen la sort dels qui s'ho passen pipa a la platja, a la piscina, al riu... en definitiva, a la fresca o al sol amb un refresc a la mà i remullant-se els peus. Com que hem detectat que a vegades certes paraules les diem malament o generen confusió, dediquem aquest article a mots estiuencs.

Núm. 230// En català, com en altres llengües romàniques, té mots augmentatius, que són aquelles paraules que ens indiquen que el nom en qüestió és de grans dimensions. També es pot usar en adjectius de manera valorativa. La manera més freqüent de formar-los és amb un sufix augmentatiu, i la sufixació és un procediment de formació de paraules molt productiu.

Núm.229// Com ja esteu acostumats, en aquest espai sovint parlem de paraules o expressions en desús, curioses o desconegudes pel gran públic. Avui farem una mirada a l'hort, o l'horta (ara ho veurem) i a algunes expressions que se'n deriven.