Núm. 278// «Alegria! Ses velles se xapen de riure. Es dies s'acaben i es fars il·luminen ses góndoles entre ses cases.», com diuen els Antònia Font en una de les seves cançons més conegudes. Com que l'alegria no dura pas sempre, mentre estem en un bon moment, aprofitem-ho. No pensem en res més, sols en l'ara, perquè l'avenir el construïm ara mateix i el que fem avui repercutirà en el demà. Sí, es pot dir que el futur no existeix, existeix el moment present.

Núm. 277// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d'Osona vinculades a la llengua i a la literatura, avui parlarem de Josefa Contijoch i Pratdesaba, escriptora nascuda a Manlleu el 1940, l'any de l'aiguat. Filla d'una família d'impressors i llibreters, de petita ja era una apassionada de la lectura. Va estudiar comerç i idiomes, i després Filologia a la Universitat de Barcelona. 

Núm. 276// 'Fer moixoni' ha resultat ser l'expressió menys coneguda de les trenta que es van proposar aquest any per a la campanya "A l'abril, cada paraula val per mil".

Núm. 275// Maria Dolors Orriols (Vic, 1914 - Barcelona, 2008) va ser una escriptora, editora, traductora i activista cultural catalana.

Núm.274// Carles Dachs Clotet (Santa Eugènia de Berga, 1987) és poeta, traductor i editor, i va ser cofundador d'"Els Papers Díscols", una petita col·lecció de plaquetes de poesia. Dachs és, també, professor de català i, entre 2017 i 2021, va ser lector de català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest. Allà, amb Kálmán Faluba i Balázs Déri, va traduir una antologia de poesia hongaresa contemporània publicada a la revista Reduccions. A més, aquest març ha participat a l'estada de traducció de poesia catalana a l'hongarès i a l'inrevés que acull la residència Faberllull d'Olot.

Núm. 273// Els productes que comprem, els treballs de construcció que es fan o les obres artístiques poden ser d'una qualitat òptima o bé ser un sonat desastre. A vegades no depèn de l'ull que mira l'obra o l'objecte en qüestió, la qualitat es pot sovint avaluar objectivament. Altres vegades dependrà del gust de casdascú.

Núm.272//Seguim amb el fil que vam encetar la setmana passada. Avui començarem amb una construcció del verb felicitar que no és correcta: *felicitar el Nadal. Per tant, no s'ha de dir «*Et felicito el Nadal», sinó «Et desitjo un bon Nadal». El verb felicitar, doncs, es construeix d'aquesta manera: felicitem algú per l'aniversari (i no felicitem l'aniversari a algú): «Vaig felicitar-la/-lo per l'aniversari» (no pas «*Vaig felicitar-li l'aniversari»). Per congratular algú -tot i l'aparença de mot anglès cal aclarir que congratular és d'origen llatí- diem també «Et dono l'enhorabona (o la meva felicitació o la meva enhorabona)».

Núm.271//Hi ha algunes expressions, usades en certs moments de la vida, que han quedat fixades en la nostra memòria i les diem d'esma. És el cas de les felicitacions, tant si són per l'aniversari o pel sant o pel naixement d'algun infant com per un èxit recent. També és el cas del que diem en les defuncions o bé quan algú ha passat per una situació pèssima, nefasta o calamitosa.

Núm. 270// Arriba el mes d'abril i arriba, com cada any, la campanya del Centre de Normalització Lingüística d'Osona que té la voluntat de posar la llengua a l'aparador dels comerços de la comarca. La riquesa de la nostra llengua acompanyada d'un fons de flors són els ingredients que apleguem en aquests cartells i que volen destacar petits tresors de la llengua, com és el cas de les frases fetes.

Núm. 269// Les expressions locals poden ser aromàtiques, saboroses, de tacte i musicalitat agradable, ens transporten a d'altres llocs, on es conserva l'autenticitat i la simplicitat -existeixen aquests indrets? O bé és una utopia o una il·lusió que tenim? Bé, sigui com sigui, ve't aquí algunes dites i frases fetes més, ja les últimes d'aquesta sèrie inacabable.