Núm. 298// Jordi Puntí Garriga, Manlleu, 2 de juliol de 1967 és un escriptor, articulista i traductor català. Llicenciat en Filologia romànica, l'any 1998 va debutar com a narrador amb el recull de contes Pell d'armadillo que va merèixer el Premi de la Crítica Serra d'Or i que seria traduït al castellà el 2001. Més endavant, el 2002 publicaria Animals tristos, finalista del Premi dels Llibreters i traduït al castellà el 2004. L'obra seria adaptada al cinema per Ventura Pons el 2006, amb el títol d'Animals Ferits.

Núm. 297//Aquesta setmana tornem a enfocar la mirada en els noms dels nostres pobles, en concret en un dels que més controvèrsia ha generat; L'Esquirol, a l'entrada del Cabrerès, anteriorment anomenat Santa Maria de Corcó, legalment. És la capital d'un municipi que inclou les poblacions de Sant Martí Sescorts, prop de Manlleu, i Cantonigròs, situat més amunt de camí a Rupit.

Núm.296// El rosari o saltiri de Maria és una pràctica devocional divulgada pels cistercencs al segle XII i que consistia a resar cent cinquanta avemaries en record dels cent cinquanta salms. Als Països Catalans aquesta pràctica va esdevenir la devoció més característica de les famílies catòliques del segle XIX.

Núm.285// Continuem amb aquelles frases fetes i lèxic arrelat a la religió o relacionat a la tradició cristiana, però que ja hem perdut la consciència de per què les diem i no sabem quin origen tenen. Revisem-ne alguna més.

Núm. 294// Moltes vegades, quan parlem, utilitzem frases fetes i lèxic arrelat a la religió o relacionat amb la tradició cristiana. De totes maneres, quan ho diem, no en som conscients ni tampoc en coneixem l'origen concret. De ben segur que, la majoria, les utilitzem o les hem sentides en algun moment. Algunes fan referència a la litúrgia de la consagració o a l'oració.

Núm.293// Continuant amb els articles d'homenatge a gent emblemàtica d'Osona, avui parlarem de Segimon Serrallonga i Morer, poeta, filòleg i escriptor català que va néixer a Torelló el 12 de desembre de 1930.

Núm. 292// Centelles és, geogràficament, un dels últims pobles de la comarca d'Osona si partim cap al Vallès. Situat a l'entrada del congost, el seu nom apareix per primera vegada en registres del segle XII escrit com Centeyes (recordem, com vam veure amb el Brull, que és recurrent el canvi de "ll" per "y" en l'ortografia prefabriana i fins i tot en la pronúncia actual (palla, vull...).

Núm.291// Sovint confós per fonètica amb Centelles, d'altres, per falta d'atenció, amb Taradell, aquest poble a tocar de Vic té un nom, com a mínim, curiós. No té res a veure amb l'Atenes grega, ja us ho avancem.

Núm. 290// Anant a buscar el Collformic des del cantó osonenc, l'últim municipi que es creua és el del Brull, estirat a la falda del Matagalls i compost per diversos nuclis que comparteixen, això sí, un sol gentilici.

Núm. 289// Encetem una nova sèrie d'articles per parlar de l'origen dels noms de les poblacions d'Osona, centrant-nos en els municipis, però sense descuidar-nos els nuclis de població dispersos o sense un ajuntament propi. Avui, per començar, ens acostarem al sud de la comarca, al municipi de Balenyà, per conèixer la seva etimologia i els gentilicis dels seus nuclis de població.