Gentilicis d'Osona: El Brull

Ets i Uts. Píndoles de llengua

Núm. 290// Anant a buscar el Collformic des del cantó osonenc, l'últim municipi que es creua és el del Brull, estirat a la falda del Matagalls i compost per diversos nuclis que comparteixen, això sí, un sol gentilici.

Núm. 290// Anant a buscar el Collformic des del cantó osonenc, l'últim municipi que es creua és el del Brull, estirat a la falda del Matagalls i compost per diversos nuclis que comparteixen, això sí, un sol gentilici.

L'origen d'aquest nom s'explica a partir de diverses hipòtesis en l'Onomasticon de Joan Coromines; la primera defensa que deriva de Brogilo, "boscatge espès", que d'antigues llengües celtes ha evolucionat l'occità antic bruelh o el francès breuil, més plausible pel nord del país. Probablement aquesta és l'etimologia coincident amb l'origen del nom del poble, però no és l'única etimologia que proposa l'autor; cap al sud del Principat també ho relaciona amb el verb brollar, en el sentit de naixement d'una font o en l'accepció de creixement dels vegetals.

La primera documentació del topònim sembla ser la "Parròquia de Brui", o també "Castelar", en referència al castell del Brull, entorn dels anys 1050-1150. La pronúncia brui respon al mateix canvi que observem en paraules com palla, ull o la primera persona del present del verb voler, "vull". No és d'estranyar, doncs, que en ortografia prefabriana fos escrit habitualment com Brui.

El gentilici d'aquest municipi és brullenc o brullenca, i els habitants dels diferents sectors de població (Sant Martí del Brull, Sant Jaume de Viladrover o Sant Cristòfor de La Castanya) reben el mateix sense distinció.

Fonts: Onomasticon Cataloniae https://oncat.iec.cat/

Pàgina web de l'Ajuntament Del Brull Història - Inici (elbrull.cat)

CNL d'Osona

Vols compartir aquesta publicació?