Núm.258// Ca meva o meua, ca teva o teua, ca seva o seua, ca nostra i ca vostra són formes generals a les Balears; a Catalunya i València s'usen molt menys, normalment diem a casa meva/meua, etcètera. La forma ca per casa apareix també fossilitzada en alguns noms de lloc per tot el territori de llengua catalana: la Cadavall (és a dir, 'la casa d'avall', a Cistella (Alt Empordà)), la Cadamunt ('la casa d'amunt', a Elx), Carroja ('casa roja' a la Vall de Gallinera, al País Valencià) o bé Sa Canova ('sa casa nova'), Sa Ca-roja ('sa casa roja'), Sa Caveia ('sa casa vella') -aquestes tres últimes donen nom a diferents alqueries mallorquines.

Núm. 257// Per acomiadar l'any 2022 (sí, acomiadar, no "despedir") us portem un Ets i uts sobre les dites, expressions i sentits diversos d'aquests dies. Tradicionalment el "Cap d'Any" ha estat sempre el dia 1 de gener, ja que és quan comença l'any i per tant, un dels extrems d'aquesta mesura de temps. Des de fa uns anys, per influències vàries, aquesta expressió ha passat a designar majoritàriament l'últim dia de l'any, el 31 de desembre.

"Per Nadal, cada ovella al seu corral. Per Sant Esteve, cada ovella a casa seva"

Núm. 256//De ben segur que aquesta frase l'heu sentida més d'un cop perquè ja és un clàssic del nostre refranyer. El que potser desconeixem és per què es va originar i quin significat té.

Núm.255// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d'Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem d'Irene Solà, poetessa, narradora i artista nascuda a Malla el 1990.

Núm. 254// Fem servir ca més l'article masculí o femení més un ofici per parlar de la casa o del negoci de certs professionals, molts dels quals són els tradicionals: cal barber, cal dentista, cal metge, cal notari, ca l'adroguer, ca l'herbolari, ca la carnissera, ca la cosidora, ca la modista, ca la madrona, ca la cotillaire, ca la pastora... A més, hi ha un bon grapat d'expressions populars encapçalades per aquestes formes: cal, ca la (ca na, a les Illes Balears), ca l', can o ca n'.

Núm. 253// Can i cal són fruit de la contracció de ca, que vol dir 'casa', i dels articles personals en i el. Tot i que havien tingut una gran vitalitat, són mots que actualment cauen en desús, és a dir, en formem pocs de nous. Els trobem en masos o en antics masos que ara poden ser casals per a gent gran, centres cívics, centres culturals, etc. -fins donen nom a barris.

Núm. 252// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d'Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Gerard Guix (Vic, 1975), que és escriptor, dramaturg, articulista, guionista i professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.

Núm. 244// La setmana passada en aquesta secció vam veure que el Què tal? no és més que un calc del castellà i que d'expressions vives per començar una conversa i per interessar-se per l'estat d'una persona n'hi ha prou. Avui veurem quines respostes podem donar a les preguntes Com vas?, Com va això?, Què fem? o bé Com va tot?.

Núm. 243// Aquesta fórmula de cortesia que fem servir tan correntment quan trobem algú i el saludem o volem començar una conversa, se sol canviar sovint per *Què tal?, que no és més que un calc del castellà i segons l'Optimot no és adequada en català. Cal dir que d'aquestes fórmules en tenim més -no fos cas que a algú no li agradi el Com anem? o digui que el català és una llengua pobra de recursos.

Núm. 249// Les relacions entre Catalunya i Occitània van més enllà de l'enorme semblança entre les dues llengües bessones. Una d'aquestes semblances és la cançó de Joan Petit, cançó cantada per la mainada d'aquests dos països i per tota la serralada pirinenca, incloent-hi el país basc i, segons Joan Amades, en alguns llocs a principis del segle XX es cantava per carnestoltes amb una coreografia força eròtica, en la qual el terme dit podia ser interpretat com el "fal·lus".