Publicacions del CNL

Núm.271//Hi ha algunes expressions, usades en certs moments de la vida, que han quedat fixades en la nostra memòria i les diem d'esma. És el cas de les felicitacions, tant si són per l'aniversari o pel sant o pel naixement d'algun infant com per un èxit recent. També és el cas del que diem en les defuncions o bé quan algú ha passat per una situació pèssima, nefasta o calamitosa.

Núm. 270// Arriba el mes d'abril i arriba, com cada any, la campanya del Centre de Normalització Lingüística d'Osona que té la voluntat de posar la llengua a l'aparador dels comerços de la comarca. La riquesa de la nostra llengua acompanyada d'un fons de flors són els ingredients que apleguem en aquests cartells i que volen destacar petits tresors de la llengua, com és el cas de les frases fetes.

Núm. 269// Les expressions locals poden ser aromàtiques, saboroses, de tacte i musicalitat agradable, ens transporten a d'altres llocs, on es conserva l'autenticitat i la simplicitat -existeixen aquests indrets? O bé és una utopia o una il·lusió que tenim? Bé, sigui com sigui, ve't aquí algunes dites i frases fetes més, ja les últimes d'aquesta sèrie inacabable.

Núm. 268// En aquest món híper connectat i globalitzat els localismes han perdut força i se'ls veu com una nosa. Quina bajanada! Quina gran aportació poden fer avui, des del punt de vista lingüístic, les expressions locals tan eufòniques, divertides i amb contingut encara interessant avui i sempre! Els qui les sabeu no les amagueu com si fos un secret inconfessable o com si fos una vergonya; compartiu-les i serà un tresor per a tothom. Perquè el llegat més maco és la transmissió del saber als altres. Moltes de les expressions d'avui no les coneixereu, potser cap, però tenen la seva gràcia i encant, ja ho veureu.

Núm. 267//Continuant amb els articles de persones rellevants d'Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Xevi Pujol Molist (Vic, 1984), enginyer de telecomunicacions, graduat en Filologia catalana i poeta. Als disset anys va començar a escriure poesia, però no va ser fins als vint-i-tres que s'hi va començar a dedicar 'de debò', en paraules seves.

Núm. 266// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d'Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Gabriel Salvans Ferrer (Manlleu, 1951), fotògraf, poeta i rapsode, actualment establert a Sant Hipòlit de Voltregà i integrant del grup de poesia de Sant Martí Xic (ermita que pertany al municipi de les Masies de Voltregà). Està vinculat a la publicació independent La resistència.

Núm. 265// Sembla que Pistraus o Pistracs pot venir del castellà pistraje o pistraque, que col·loquialment és una menja o una beguda insípida o de mal gust, encreuament de pisto (que és la nostra samfaina o bé un poti-poti de coses) i comistrajo (mescla extravagant i mal feta d'aliments). Tanmateix, segons el Refranyer barceloní de Joan Amades, es pot afegir que can Pistraus era un bordell situat a Montjuïc on sempre hi havia baralles i on el qui hi entrava no sabia com en sortiria.

Núm. 264// Els articles d'avui i de la setmana que ve els dediquem exclusivament a can Pistraus (o Pistracs, segons les zones), ja que ens serveix per formar múltiples expressions. L'etimologia del nom no és segura, però ha donat una sèrie de frases fetes que s'usen al llarg de la nostra geografia. Tot seguit veurem una part de les frases fetes formades amb aquest antic topònim de Barcelona.

Núm. 263//Tenir ordre en la vida, a casa i a la feina és important. Més que important, essencial per anar més tranquil i no entrebancar-se contínuament. No sabem per quina raó hi ha moltes frases fetes amb can, cal, ca la per expressar el desordre i cap per expressar l'ordre. Curiós, oi? En l'article anterior ja en vam veure una: semblar can Giracamises. Segur que us sona. Però n'hi ha moltes més.

Núm. 262// Saludar-se i acomiadar-se són actes de cordialitat, que ens indiquen les bones maneres (o les males maneres) de la gent. Són potser les expressions més corrents perquè les diem cada dia més d'una vegada.