Publicacions del CNL
-
Eufemismes
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 311//
Ai coi! Quins cordons...
Segur que molts de vosaltres alguna vegada heu dit un mot o una expressió en comptes d'una altra perquè heu considerat que en un context determinat era malsonant, inconvenient o fins i tot tabú. I, en canvi, heu dit igualment el que volíeu dir, però d'una manera que us ha semblat més suau, més atenuada i més correcta.
Més informació sobre "Eufemismes". -
Lèxic. Tornen els Reis
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Num. 310//Com cada any en aquesta època, tornen aquells tres personatges savis i màgics, amb una certa aurèola de misteri, que venen de terres llunyanes i ignotes amb alguns regals per als més menuts de la casa i també, per què no?, per als altres.
Més informació sobre "Lèxic. Tornen els Reis". -
Pronúncia. Sant Esteve: diem la t de sant o no?
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm.309// Aprofitant que aquí celebrem Sant Esteve, avui us parlarem de la sensibilització, que és el fenomen fonètic que produïm molts parlants quan pronunciem aquesta festivitat. Consisteix a pronunciar determinats sons consonàntics que en d'altres contextos són muts. Parlem de certes consonats mudes que passen a ser pronunciades quan les trobem a final de mot i van seguides d'una paraula que comença amb vocal: en aquest cas en referim a la -t de final de sant -que normalment és muda- però que seguida de la primera vocal d'Esteve, passa a dir-se: [sántəstéβə].
Més informació sobre "Pronúncia. Sant Esteve: diem la t de sant o no?". -
El cant de la Sibil·la
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm.308// Quina por, oi? No és la lletra d'un grup metal, no. És un fragment d'un cant medieval apocalíptic que perdura fins avui. Cada any, la nit de Nadal, a diverses esglésies de Mallorca, Catalunya, l'Alguer i el País Valencià, s'entona a cappella el Cant de la Sibil·la. És una cançó que profetitza la fi del món, com ja deveu haver deduït, amb versos atribuïts a l'escriptor mallorquí Anselm Turmeda, que va traduir al català el Iudicii signum (el llibre del judici final).
Més informació sobre "El cant de la Sibil·la". -
Per Nadal, nadales!
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm.307// Si fem una cerca al diccionari del mot 'nadala' trobem que té diferents significats, tots relacionats, això sí.
Més informació sobre "Per Nadal, nadales!". -
Anglicismes de Menorca III: lèxic de la vida quotidiana
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 306// Durant la dominació britànica a Menorca hi va haver grans canvis: va millorar l'administració local, la indústria, el comerç i es van crear noves regles per a la protecció i regulació de la ramaderia i l'agricultura. També és coneguda la carretera que el governador anglès sir Richard Kane va posar en marxa i que porta encara el seu nom: el camí d'en Kane.
Més informació sobre "Anglicismes de Menorca III: lèxic de la vida quotidiana". -
Anglicismes de Menorca II: lèxic d'oficis
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm.305// L'ocupació britànica va començar amb la conquesta austriacista de Menorca durant la Guerra de Successió. Aquesta ocupació va deixar empremta en el menorquí amb la catalanització fonètica de paraules angleses com, per exemple, boínder (que ve de bow window, 'balcó tancat'). Són anglicismes que van arrelar en la parla dels illencs i que s'han conservat més o menys vius fins avui.
Més informació sobre "Anglicismes de Menorca II: lèxic d'oficis". -
Anglicismes de Menorca I: el lèxic dels mèrvels
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 304//Menorca va estar sota el domini del Regne Unit en diferents períodes dels segles XVIII i XIX: entre el 1708 i el 1756, entre el 1763 i el 1782, i finalment entre el 1789 i el 1802. A causa d'aquesta ocupació, el menorquí va incorporar un nombre gens negligible d'anglicismes, molts dels quals s'han anat perdent, però encara n'hi ha que perviuen
Més informació sobre "Anglicismes de Menorca I: el lèxic dels mèrvels". -
Llenguatge jurídic català: terminologia jurídica
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 303// La terminologia jurídica en català, com en la majoria de llengües, és molt específica i concreta. A vegades, per influència del castellà, algunes paraules en català adopten un significat inadequat. . Vegem-ne alguns exemples.
Més informació sobre "Llenguatge jurídic català: terminologia jurídica". -
Llenguatge jurídic català: estil dels textos
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 302// Quan parlem del llenguatge jurídic ens ve al cap un llenguatge carregat i difícil d'entendre. Per tal d'alleugerir la lectura dels textos jurídics, el model lingüístic del Llenguatge Jurídic Català (LJC) s'esforça perquè la redacció dels escrits tingui un estil simple i eficient que permeti que les persones que no són juristes puguin entendre el que llegeixen.
Més informació sobre "Llenguatge jurídic català: estil dels textos".