Publicacions del CNL

Núm.321// De refranys sobre el peix n'hi ha, no ens podem pas queixar. Més ben dit, n'hi ha un fotimer. Comencem amb un de ben conegut, El peix gros es menja el petit, que significa que la gent poderosa domina els febles. També es deia La carn atipa i el peix dissipa, segons la creença que la carn embafa més que el peix. Com més mar, més peix, diu el qui se sent valent i optimista davant les grans dificultats. Un altre per als incauts: Peix que busca l'ham busca el seu mal, que significa que no cal deixar-se atreure per les belles o bones aparences.

Núm. 320// Tota mena d'animals marins ens han inspirat en la forja d'expressions, dites i frases fetes. I de quina manera! La creativitat popular sempre deu idees a la natura i a la societat en què els humans es troben circumscrits. La natura és on observem, és d'on traiem inspiració i és el mirall de les nostres creacions i invents.

La mandra i els seus seguidors

Núm. 319// Els catalans tenim molts prejudicis associats; som garrepes, treballadors, orgullosos, comerciants... Una de les frases que més recentment ha fet fortuna és la famosa "Los catalanes hacen cosas", que resumeix una mica tots aquests prejudicis a més de demostrar una ignorància o falta de vocabulari esperpèntics.

Num. 318// Avui encetem els municipis encapçalats pel nom "Masies", que són molt presents en la nostra comarca. Per la coincidència topogràfica i toponímica (el lloc i el seu nom són el mateix) dedicarem un sol article a dos municipis (Masies de Roda i Roda de Ter).

Dimecres de cendra i l'enterrament de la sardina

Num. 317// Què? Com ha anat el Carnaval? Heu xalat intensament? Doncs bé, després del Carnestoltes ve el dimecres de cendra, dia en què comença la quaresma. Recordem que tradicionalment durant el Carnaval hi havia més llibertat, més disbauxa i es trencaven moltes regles socials i religioses. Per celebrar el final del Carnaval, es fa un berenar i es participa en l'enterrament de la sardina, que simbolitza la fi d'aquest període -la sardina i l'arengada són aliments estretament lligats a la celebració del Carnaval. A més, el dimecres de cendra, s'organitza un seguici satíric que enterra el rei Carnestoltes.

Repàs breu de les modificacions del 2023 del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans

Núm.316// Quan acaba l'any solem fer balanç de tot, fem resums, compendis, síntesis, etc. Avui passarem revista a algunes de les paraules que s'han incorporat al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans l'any 2023.

Núm. 315// 'Que té un aspecte desagradable a la vista, mancat de bellesa', ens informa de lleig/lletja el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. En aquest sentit podríem fer servir adjectius com ara: deforme, desagradable, monstruós/osa, desplaent, repugnant o repulsiu/iva. Per exemple, un insecte vist de prop ens pot semblar repulsiu, oi?

Per Carnaval tot s'hi val!

Núm. 314// Aquest refrany tan conegut és la mostra que aquests dies la gent s'allibera. I de quina manera! Tradicionalment durant el Carnestoltes o el Carnaval -tant una paraula com l'altra són correctes en català- hi havia més llibertat i es trencaven moltes regles socials i religioses. Calia aprofitar l'ocasió per fer tot allò que després, durant la Quaresma, no es podria fer.

Núm. 313// En aquest número 10 ens acostem a un dels pobles amb més habitants d'Osona, proper a la denominació de ciutat. Documentat primer com a gual per a creuar el riu Ter, curs d'aigua al qual deu la seva mida i vitalitat actuals, trobem primer el seu nom escrit com a Meseleo en documents que descriuen el recorregut entre Torelló i Roda de Ter, que al segle X ja eren nuclis de població importants. És per això que en molts dels primers documents va acompanyat de vado per assenyalar que és un punt per travessar el riu.

Núm.312// El municipi de Malla, situat a la riba de la riera de Tona prop d'on aquesta es troba amb el Gurri, és una antiga població que ha passat per mans diverses. Va créixer entorn d'un castell situat al puig del Clascar o de Malla, i passà per les mans de diverses famílies nobles, de les esglésies de Vic i de Ripoll, i finalment acabà essent propietat de la família dels Cabrera, en concret de Roger de Malla, de la qual prengué el nom definitiu.