Publicacions del CNL

Núm.274// Carles Dachs Clotet (Santa Eugènia de Berga, 1987) és poeta, traductor i editor, i va ser cofundador d'"Els Papers Díscols", una petita col·lecció de plaquetes de poesia. Dachs és, també, professor de català i, entre 2017 i 2021, va ser lector de català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest. Allà, amb Kálmán Faluba i Balázs Déri, va traduir una antologia de poesia hongaresa contemporània publicada a la revista Reduccions. A més, aquest març ha participat a l'estada de traducció de poesia catalana a l'hongarès i a l'inrevés que acull la residència Faberllull d'Olot.

Núm. 273// Els productes que comprem, els treballs de construcció que es fan o les obres artístiques poden ser d'una qualitat òptima o bé ser un sonat desastre. A vegades no depèn de l'ull que mira l'obra o l'objecte en qüestió, la qualitat es pot sovint avaluar objectivament. Altres vegades dependrà del gust de casdascú.

Núm.272//Seguim amb el fil que vam encetar la setmana passada. Avui començarem amb una construcció del verb felicitar que no és correcta: *felicitar el Nadal. Per tant, no s'ha de dir «*Et felicito el Nadal», sinó «Et desitjo un bon Nadal». El verb felicitar, doncs, es construeix d'aquesta manera: felicitem algú per l'aniversari (i no felicitem l'aniversari a algú): «Vaig felicitar-la/-lo per l'aniversari» (no pas «*Vaig felicitar-li l'aniversari»). Per congratular algú -tot i l'aparença de mot anglès cal aclarir que congratular és d'origen llatí- diem també «Et dono l'enhorabona (o la meva felicitació o la meva enhorabona)».

Núm.271//Hi ha algunes expressions, usades en certs moments de la vida, que han quedat fixades en la nostra memòria i les diem d'esma. És el cas de les felicitacions, tant si són per l'aniversari o pel sant o pel naixement d'algun infant com per un èxit recent. També és el cas del que diem en les defuncions o bé quan algú ha passat per una situació pèssima, nefasta o calamitosa.

Núm. 270// Arriba el mes d'abril i arriba, com cada any, la campanya del Centre de Normalització Lingüística d'Osona que té la voluntat de posar la llengua a l'aparador dels comerços de la comarca. La riquesa de la nostra llengua acompanyada d'un fons de flors són els ingredients que apleguem en aquests cartells i que volen destacar petits tresors de la llengua, com és el cas de les frases fetes.

Núm. 269// Les expressions locals poden ser aromàtiques, saboroses, de tacte i musicalitat agradable, ens transporten a d'altres llocs, on es conserva l'autenticitat i la simplicitat -existeixen aquests indrets? O bé és una utopia o una il·lusió que tenim? Bé, sigui com sigui, ve't aquí algunes dites i frases fetes més, ja les últimes d'aquesta sèrie inacabable.

Núm. 268// En aquest món híper connectat i globalitzat els localismes han perdut força i se'ls veu com una nosa. Quina bajanada! Quina gran aportació poden fer avui, des del punt de vista lingüístic, les expressions locals tan eufòniques, divertides i amb contingut encara interessant avui i sempre! Els qui les sabeu no les amagueu com si fos un secret inconfessable o com si fos una vergonya; compartiu-les i serà un tresor per a tothom. Perquè el llegat més maco és la transmissió del saber als altres. Moltes de les expressions d'avui no les coneixereu, potser cap, però tenen la seva gràcia i encant, ja ho veureu.

Núm. 267//Continuant amb els articles de persones rellevants d'Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Xevi Pujol Molist (Vic, 1984), enginyer de telecomunicacions, graduat en Filologia catalana i poeta. Als disset anys va començar a escriure poesia, però no va ser fins als vint-i-tres que s'hi va començar a dedicar 'de debò', en paraules seves.

Núm. 266// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d'Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Gabriel Salvans Ferrer (Manlleu, 1951), fotògraf, poeta i rapsode, actualment establert a Sant Hipòlit de Voltregà i integrant del grup de poesia de Sant Martí Xic (ermita que pertany al municipi de les Masies de Voltregà). Està vinculat a la publicació independent La resistència.

Núm. 265// Sembla que Pistraus o Pistracs pot venir del castellà pistraje o pistraque, que col·loquialment és una menja o una beguda insípida o de mal gust, encreuament de pisto (que és la nostra samfaina o bé un poti-poti de coses) i comistrajo (mescla extravagant i mal feta d'aliments). Tanmateix, segons el Refranyer barceloní de Joan Amades, es pot afegir que can Pistraus era un bordell situat a Montjuïc on sempre hi havia baralles i on el qui hi entrava no sabia com en sortiria.