Publicacions del CNL

Núm. 261//Continuant amb l'article de la setmana passada, parlem d'alguns altres exemples que demostren que la llengua del diccionari s'acosta a la llengua viva, perquè en definitiva som els parlants que tenim el poder de fer canviar la llengua, de fer-la evolucionar i de mantenir-la també.

Núm. 260// Cada dia fem servir la llengua per comunicar-nos, tant en converses formals i informals, com per escrit (missatges de correu, WhatsApp, etc.). I és en aquests actes comunicatius que a vegades apareix el dubte, la vacil·lació: "És correcte 'fatxada' en català?"; "S'escriu amb ela geminada 'al·lèrgia'?; "Què vol dir 'escometre'?". És l'hora d'agafar el diccionari o consultar Optimot per tenir la certesa que el resultat del que volem dir o escriure serà correcte, adequat, en definitiva, segons el que diu la normativa. Resolt el dubte, després ve la valoració: és que això no ho diem així, és que sempre ho compliquen, és que així no ho farem mai bé...

Núm. 259// La riquesa lingüística -expressiva, lèxica i paremiològica- del català és indiscutible. I també ho és que una llengua s'empobreix si no es fa servir en tota mena de contextos, arreu i amb tot tipus de gent. Es perden recursos propis quan no la valorem prou i amaguem la llengua o canviem de llengua quan no cal. Això provoca que hi hagi gent que no en conegui prou els recursos i n'ignori la ductilitat i la maleabilitat. Una llengua no viu per ser en un museu o en un diccionari, viu perquè cada dia la fem servir, la fem viure, hi som creatius i formem noves expressions, mots o maneres de dir. Un exemple de creativitat serien les frases fetes amb can i cal. Perquè una llengua cau en gràcia quan fem riure o emocionem parlant-la o escrivint-hi, quan hi som enginyosos i quan desfem i refem contínuament les normes de l'estàndard. Llavors podem ben dir que irradia bones vibres.

Núm.258// Ca meva o meua, ca teva o teua, ca seva o seua, ca nostra i ca vostra són formes generals a les Balears; a Catalunya i València s'usen molt menys, normalment diem a casa meva/meua, etcètera. La forma ca per casa apareix també fossilitzada en alguns noms de lloc per tot el territori de llengua catalana: la Cadavall (és a dir, 'la casa d'avall', a Cistella (Alt Empordà)), la Cadamunt ('la casa d'amunt', a Elx), Carroja ('casa roja' a la Vall de Gallinera, al País Valencià) o bé Sa Canova ('sa casa nova'), Sa Ca-roja ('sa casa roja'), Sa Caveia ('sa casa vella') -aquestes tres últimes donen nom a diferents alqueries mallorquines.

Núm. 257// Per acomiadar l'any 2022 (sí, acomiadar, no "despedir") us portem un Ets i uts sobre les dites, expressions i sentits diversos d'aquests dies. Tradicionalment el "Cap d'Any" ha estat sempre el dia 1 de gener, ja que és quan comença l'any i per tant, un dels extrems d'aquesta mesura de temps. Des de fa uns anys, per influències vàries, aquesta expressió ha passat a designar majoritàriament l'últim dia de l'any, el 31 de desembre.

"Per Nadal, cada ovella al seu corral. Per Sant Esteve, cada ovella a casa seva"

Núm. 256//De ben segur que aquesta frase l'heu sentida més d'un cop perquè ja és un clàssic del nostre refranyer. El que potser desconeixem és per què es va originar i quin significat té.

Núm.255// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d'Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem d'Irene Solà, poetessa, narradora i artista nascuda a Malla el 1990.

Núm. 254// Fem servir ca més l'article masculí o femení més un ofici per parlar de la casa o del negoci de certs professionals, molts dels quals són els tradicionals: cal barber, cal dentista, cal metge, cal notari, ca l'adroguer, ca l'herbolari, ca la carnissera, ca la cosidora, ca la modista, ca la madrona, ca la cotillaire, ca la pastora... A més, hi ha un bon grapat d'expressions populars encapçalades per aquestes formes: cal, ca la (ca na, a les Illes Balears), ca l', can o ca n'.

Núm. 253// Can i cal són fruit de la contracció de ca, que vol dir 'casa', i dels articles personals en i el. Tot i que havien tingut una gran vitalitat, són mots que actualment cauen en desús, és a dir, en formem pocs de nous. Els trobem en masos o en antics masos que ara poden ser casals per a gent gran, centres cívics, centres culturals, etc. -fins donen nom a barris.

Núm. 252// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d'Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Gerard Guix (Vic, 1975), que és escriptor, dramaturg, articulista, guionista i professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.