Publicacions del CNL

Núm. 300// Arribem al número 300 del 9 Ets i uts, després d'escriure sobre aspectes ben diversos i variats: curiositats lingüístiques, expressions, frases fetes, dites, etimologies, toponímia, antroponímia, qüestions gramaticals, recursos lingüístics, personatges de la comarca, tot, això sí, vinculat sempre a la nostra llengua.

Núm. 299//La història del llenguatge jurídic català va lligada a la de la llengua catalana i a la de Catalunya en general. La salut del català jurídic ha estat bona quan la llengua catalana ha esdevingut d'ús oficial en els poders executiu, legislatiu i judicial.

Núm. 298// Jordi Puntí Garriga, Manlleu, 2 de juliol de 1967 és un escriptor, articulista i traductor català. Llicenciat en Filologia romànica, l'any 1998 va debutar com a narrador amb el recull de contes Pell d'armadillo que va merèixer el Premi de la Crítica Serra d'Or i que seria traduït al castellà el 2001.

Núm. 297//Aquesta setmana tornem a enfocar la mirada en els noms dels nostres pobles, en concret en un dels que més controvèrsia ha generat; L'Esquirol, a l'entrada del Cabrerès, anteriorment anomenat Santa Maria de Corcó, legalment.

Això s'acabarà com el rosari de l'aurora

Núm. 285// Continuem amb aquelles frases fetes i lèxic arrelat a la religió o relacionat a la tradició cristiana, però que ja hem perdut la consciència de per què les diem i no sabem quin origen tenen.

Núm. 294// Moltes vegades, quan parlem, utilitzem frases fetes i lèxic arrelat a la religió o relacionat amb la tradició cristiana. De totes maneres, quan ho diem, no en som conscients ni tampoc en coneixem l'origen concret.

Segimon Serrallonga. Grècia. Estadi Olímpic. Juny 1987 Núm. 293// Continuant amb els articles d'homenatge a gent emblemàtica d'Osona, avui parlarem de Segimon Serrallonga i Morer, poeta, filòleg i escriptor català que va néixer a Torelló el 12 de desembre de 1930.

Núm. 292// Centelles és, geogràficament, un dels últims pobles de la comarca d'Osona si partim cap al Vallès. Situat a l'entrada del congost, el seu nom apareix per primera vegada en registres del segle XII escrit com Centeyes (recordem, com vam veure amb el Brull, que és recurrent el canvi de "ll" per "y" en l'ortografia prefabriana i fins i tot en la pronúncia actual (palla, vull.

Núm.291// Sovint confós per fonètica amb Centelles, d'altres, per falta d'atenció, amb Taradell, aquest poble a tocar de Vic té un nom, com a mínim, curiós.