Publicacions del CNL

Núm. 260// Cada dia fem servir la llengua per comunicar-nos, tant en converses formals i informals, com per escrit (missatges de correu, WhatsApp, etc.

Núm. 259// La riquesa lingüística -expressiva, lèxica i paremiològica- del català és indiscutible. I també ho és que una llengua s'empobreix si no es fa servir en tota mena de contextos, arreu i amb tot tipus de gent.

Núm.258// Ca meva o meua, ca teva o teua, ca seva o seua, ca nostra i ca vostra són formes generals a les Balears; a Catalunya i València s'usen molt menys, normalment diem a casa meva/meua, etcètera.

Núm. 257// Per acomiadar l'any 2022 (sí, acomiadar, no "despedir") us portem un Ets i uts sobre les dites, expressions i sentits diversos d'aquests dies.

"Per Nadal, cada ovella al seu corral. Per Sant Esteve, cada ovella a casa seva"

Núm.255// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d'Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem d'Irene Solà, poetessa, narradora i artista nascuda a Malla el 1990.

Núm. 254// Fem servir ca més l'article masculí o femení més un ofici per parlar de la casa o del negoci de certs professionals, molts dels quals són els tradicionals: cal barber, cal dentista, cal metge, cal notari, ca l'adroguer, ca l'herbolari, ca la carnissera, ca la cosidora, ca la modista, ca la madrona, ca la cotillaire, ca la pastora.

Núm. 253// Can i cal són fruit de la contracció de ca, que vol dir 'casa', i dels articles personals en i el. Tot i que havien tingut una gran vitalitat, són mots que actualment cauen en desús, és a dir, en formem pocs de nous.

Núm. 252// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d'Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Gerard Guix (Vic, 1975), que és escriptor, dramaturg, articulista, guionista i professor de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.

Núm. 244// La setmana passada en aquesta secció vam veure que el Què tal? no és més que un calc del castellà i que d'expressions vives per començar una conversa i per interessar-se per l'estat d'una persona n'hi ha prou.