Tenir ganes de...

El sufix -era amb el valor 'ganes de'

Núm. 421// Ja hem vist altres vegades que en català es poden formar paraules noves, o no tan noves, amb sufixos, que són aquelles peces -per dir-ho d'alguna manera- que afegim al final d'una arrel lèxica. Exemplifiquem-ho: de xerrar formem xerrera (traient -ar del verb i afegint -era). Xerrera, com ja sabeu, vol dir 'ganes de xerrar', que és el que ens passa quan volem buidar el pap per necessitat o perquè ja en som de mena.

D'aquestes paraules amb -era, n'hi ha de ben escatològiques i n'hi ha també d'entranyables: des de caguera o pixera fins a gratera o salivera ("Aquest pastís em fa venir salivera" o "Em fa venir aigua a la boca"). A les Illes Balears i al País Valencià s'usen molt i en tenen de ben simpàtiques: "Quina plorera que tinc! Aquesta pel·lícula m'ha estovat"; "Aquest plat fa venir mengera. Quin goig que fa!"; "L'Arnau, des que surt aquella noia, té una casera!" (és a dir, té ganes de casar-se); "No sé per què, però després de dinar m'ha vingut badallera". "Em raspa el coll i tinc una tossiguera!" (noteu que tossiguera són les ganes de tossir; en canvi, tossera és un tos forta i insistent).

N'hi ha de ben curioses, com la següent: "Aquest temps no té ploguera. No hi ha manera que plogui en aquest país." I són del tot pràctiques, perquè no repetim l'estructura "tenir ganes de": Cada dissabte a la tarda tinc passegera. Em ve de gust mirar botigues i saludar amics i coneguts. Cap a la nit, però, m'agafa nyonya i tinc una dormiguera que no m'aguanto". "Quan veig que hi ha tantes coses per fer, em ve treballera (o feinera)". I res més, ja us n'heu fet una idea, de les possibilitats que té aquest sufix tan increïble, i esperem que aquest escrit us hagi fet venir llegiguera.

CNL d'Osona