De patates i mongetes

Núm. 422// Un plat de patates amb mongetes, ara a l'hivern i sempre, fa de bon menjar. Però no us penseu pas que arreu de les terres on es parla el català de les patates i de les mongetes es digui de la mateixa manera. No, res més lluny de la veritat.

La patata és un tubercle provinent d'Amèrica del Sud, concretament dels Andes peruans. Les varietats més conegudes a casa nostra són la Red Pontiac, la Kennebec i la del bufet. Se l'anomena també pataca al Camp de Tarragona, a les Terres de l'Ebre i al nord del País Valencià. Si ens endinsem sud enllà -per exemple a València o a Elx-, sentirem dir més aviat creïlla, perquè pataca allà significa 'moniato'. També tenim el mot trumfa, que s'usa o s'usava a tot el nord del territori, de l'Empordà a l'Alta Ribagorça, i així mateix a Andorra, a la Llitera i a la Noguera. Sembla derivar de l'occità trufa ('tòfona') i potser ha perdut pistonada els últims decennis, ja que té patata com a competidor fort. Cal afegir que en català central i nord-oriental i al voltant de la Terra Ferma aquesta paraula pren la forma masculina, és a dir, trumfo. En canvi, al Rosselló, al nord de la Cerdanya, al Vallespir i al Capcir sentireu trufa.

De l'altre costat, la mongeta, tan fina i saborosa, tant la podem menjar quan és tendra com quan la grana és seca. D'aquesta hortalissa, se'n diu igualment bajoca a diferents indrets, com ara: al País Valencià, a les Terres de l'Ebre, al Camp de Tarragona, a l'Urgell i al Priorat. Hi ha encara el mot fesol, que ha perdut l'empenta que tenia antany. Observeu que tant patata com bajoca també es poden fer servir per denigrar o per insultar algú: "Aquest pintor és un patata" ('maldestre'); "Aquell company teu és un bajoc ('babau').

CNL d'Osona