Cercar Cerca avançada
Tornar

42. Les conjuncions

Elemental 1

Una conjunció és un mot invariable que serveix per enllaçar dues oracions o dues parts de l’oració.
   La setmana vinent ens trobarem per dinar i xerrarem de les nostres coses.
   No es van presentar a classe ni van avisar de l’absència.

   Vols que sortim a sopar a fora o prefereixes que ens quedem a casa aquest vespre?

El conjunt de mots que funciona com una conjunció s’anomena locució conjuntiva.
   Avui els alumnes han fet vaga; per tant, la tutora ha tingut temps per corregir.
   En Pere viu aquí al costat; tot i això, sempre és el darrer a arribar a classe.

Intermedi 3

Les conjuncions són mots invariables que serveixen per enllaçar dues oracions o dos sintagmes.

Tipus de conjuncions
De subordinació Uneix oracions subordinades substantives. que
Copulatives Uneixen sintagmes o oracions. i, ni
Disjuntives Indiquen opció obligada. o, o bé
Distributives Indiquen alternativa entre dues oracions. ara… ara…, adés… adés…, així… com…, ni… ni…, mig… mig…, tant… com…, qui… qui…
Adversatives Expressen contrarietat o oposició. però, tanmateix, altrament, ans al contrari, amb tot, així i tot, sinó que, més aviat, en canvi, per això, emperò…
Continuatives Indiquen successió. encara més, a més, així mateix, d'altra banda, fins i tot, encara millor, encara pitjor
Consecutives
o il·latives
Introdueixen una oració, conseqüència de l'anterior. doncs, així, consegüentment, per tant, en conseqüència, per consegüent, de manera que, així que…

Recordeu

  • La conjunció que no porta mai accent gràfic i es pronuncia amb vocal neutra en els parlars orientals.
       Sembla que té gana.
       Ens va dir que hi tornéssim.  

     
  • La conjunció copulativa i no pren mai la forma e davant d’una altra i.
       Hem visitat Espanya i Itàlia.
       És professora de geografia i història.
  • La conjunció disjuntiva o no pren mai la forma u davant d’una altra o.
       El gos menja carn o ossos?
       Què prefereixes, sol o ombra?

Podeu consultar la fitxa sobre els connectors per ampliar la informació.

Suficiència 1

  • La conjunció consecutiva doncs indica conseqüència o opinió, i no té mai un sentit causal. Així, doncs vol dir per tant o tant sí com no i no es pot substituir per ja que o perquè, que són conjuncions causals.
       Fa bo; doncs podem anar a la platja. (= per tant)
       Van rebutjar la proposta, *doncs no era la més econòmica (frase adequada: Van rebutjar la proposta, ja que no era la més econòmica.)
     
  • En català no podem prescindir de la conjunció que quan fa d’introductora d’una oració subordinada.
       Li demano que tingui paciència. (i no Li demano tingui paciència.)
       Li agraïm que sigui tan amable. (i no Li agraïm sigui tan amable.)

Suficiència 2

sinó i si no

Cal no confondre sinó i si no, ja que tenen significats diferents:

  • sinó: expressa una oposició entre els elements que uneix.
       No m’agrada el jazz, sinó el blues.
       No tinc gana, sinó set.
       No vinguis ara, sinó després.

    Fixeu-vos que en aquestes oracions podem prescindir de la forma sinó i repetir el verb.
       No m’agrada el jazz. M’agrada el blues.
       No tinc gana. Tinc set.
       No vinguis ara. Vine després.

    També equival a més que:
       No feia sinó plorar.
     
  • si no: és la unió de la conjunció condicional i de l’adverbi de negació.
       Si no vens ara, ja ens veurem demà. (= en cas que no vinguis ara…)
       Estudia. Si no, suspendràs. (= altrament)

    També pot ser una conjunció concessiva més l’adverbi de negació:
       Et vaig esperar tres hores, si no més. (= més i tot)

Suficiència 3

Les conjuncions són mots invariables que serveixen per enllaçar dues oracions o dos sintagmes.

Conjuncions de subordinació
Causals atès que, perquè, que, car, puix, puix que, ja que, com que, vist que, per tal com…
Condicionals si, mentre, segons, mentre que, només que, sols que, amb que, en cas que, posat que, a condició que…
Finals perquè, que, a fi que, per tal que…
Concessives malgrat que, mal que, encara que, bé que, si bé, per… que, per bé que, per més que, tot i que, amb tot i que, ni que…
Temporals quan, ara que, aleshores que, llavors que, així que, tan aviat com, com si, tot seguit si, de seguida que, mentre, mentre que, des que, abans que, després que, fins que…
Modals així com, tal com, com si, segons, segons que, per por que…


Ús de les conjuncions més conflictives

  • Les formes degut a, deguda a, deguts a i degudes a corresponen al participi passat del verb deure.
       El mal de cap és degut a l’altura.
       Les avaries són degudes a la mala qualitat del material.
     
  • D’acord amb la normativa, també es pot fer servir la locució degut a en sentit causal, expressió equivalent a per culpa de o a causa de, segons el cas.
       No ha arribat a l’hora degut a una avaria ferroviària.
       No ha arribat a l’hora per culpa d’una avaria ferroviària.
       No ha arribat a l’hora a causa d’una avaria ferroviària.
     
  • La conjunció perquè pot ser causal (el verb va en indicatiu) o final (el verb va en subjuntiu):
    • Causal: Ho dic perquè vull. (com que ho vull dir, ho dic = motiu)
    • Final: Ho dic perquè em facis cas. (per tal que em facis cas = finalitat)
       
  • Cal no confondre la conjunció final o causal perquè amb per què i per a què, que són interrogatius que apareixen en preguntes directes o indirectes.
    • Per què és la preposició per més el pronom interrogatiu què.
         Em vols dir per què plores? (= per quin motiu)
       
    • Per a què és la preposició composta per a més l’interrogatiu què.
         Per a què ho vols, això? (= amb quina finalitat vols això?)
       
  • A més, per què pot ser un relatiu equivalent a pel qual, per la qual, pels quals o per les quals.
       M’agradaria saber les raons per què estàs enfadada. (= per les quals, relatiu)
     
  • La locució conjuntiva posat que és condicional (equivalent a si), i no pas causal:
       Posat que callis podrem escoltar la ràdio. (= si calles…)
     
  • Cal no confondre la locució conjuntiva adversativa més aviat amb l’expressió comparativa més bé (que vol dir millor):
       No és simpàtic; més aviat és força antipàtic. (i no *més bé és força antipàtic)
       Ho hauries de fer més bé. (= millor)

Filtres

Nivell