Cercar Cerca avançada
Tornar

2. Les vocals

Intermedi 1

La llengua catalana té vuit sons vocàlics, però no totes les varietats presenten tots els sons. Per exemple, en la varietat occidental del català no hi ha vocal neutra.

  • Els sons vocàlics en posició tònica són:
    • a: ball, cantarà, arc, llapis, cant…
    • e oberta: èxit, lletra, terra, hivern…
    • e tancada: faré, festa, cent, carrer, després…
    • i: camí, compartir, fill, anís…
    • o oberta: història, vòmit, elogi, coll, poble…
    • o tancada: balcó, secció, bossa, forn…
    • u: puny, músic, ungla, ull, busca;
       
  • En posició àtona hi ha les lletres i els sons següents:
So Català occidental Català oriental
 i
 e
 ə
 a
 o
 u
 oli, premi
 carretó, viure
 —
 passar, parlar
 posar, costat
 sucar, muntanya
 oli, premi
 —
 carretó, viure; casa, caseta
 —
 —
 sucar, muntanya; sortida, cortina
  • Fixeu-vos que, en els parlars orientals, en posició àtona:
    • La vocal o es pronuncia [u]:
      corrent, lloguer, velocitat, sortir, cocodril…
      c[u]rrent, ll[u]guer, vel[u]citat, s[u]rtir, c[u]c[u]dril…

       
    • Les vocals a i e tenen un so neutre [ə]:
      barca, llibre, entrada, carregar, relació…
      barc[ə], llibr[ə], [ə]ntrada, c[ə]rr[ə]gar, r[ə]l[ə]ció…

       
  • Les vocals dèbils, i i u, poden sonar com a semivocals en posició àtona, formant part d’un diftong:
    • diftong creixent: noia, espas; qualitat, creuava…
    • diftong decreixent: noi, aire; treure, coure

Si voleu ampliar aquesta informació podeu consultar la fitxa de les varietats del català per saber quins parlars són del bloc oriental i quins del bloc occidental, la fitxa dels diftongs per saber què és una semivocal i la fitxa de les síl·labes per saber què és una vocal tònica i una vocal àtona.

La vocal neutra

La vocal neutra [ə] és un so vocàlic típic del bloc oriental del domini lingüístic.

És un so que queda entre els de la a i la e quan alguna d’aquestes dues vocals es troba en una síl·laba àtona.

Com que hi ha dues lletres que poden representar el so de la vocal neutra, pot ser que tinguem dubtes a l’hora de saber quina de les dues hem d’escriure. Per guiar-nos, podem considerar els criteris següents:

Escrivim a Escrivim e
 En la terminació dels mots femenins, en general:
     dona, finestra, quadra

 Les paraules masculines acabades en -ma, -ta, -arca, -ista i -cida:
     teorema, dilema, atleta, aristòcrata,
     monarca, accionista, insecticida
 En la terminació dels mots masculins, en general:
     home, assumpte, regne

 En els plurals acabats amb -es:
     plomes, eines, dones
 
 En les adjectius invariables formats amb el sufix de derivació -aire:
     cantaire, drapaire
  • El canvi de a a e quan fem el plural pot provocar canvis ortogràfics en les consonants precedents:
Canvis en la formació de plurals
-ca > -ques
  
  vaca, vaques
-qua > -qües
 
  pasqua, pasqües
-ja > -ges
    platja, platges
-ça > -ces
   
plaça, places
-gua > -gües
 
  aigua, aigües
-ga > -gues
   
amiga, amigues
  • Si es tracta de paraules derivades, per saber si cal escriure a o e s’ha de buscar l’arrel de la paraula, la paraula primitiva o una paraula de la mateixa família que tingui en posició tònica el so que ens fa dubtar. La paraula derivada l’escriurem amb a si la vocal tònica de la paraula primitiva, a la mateixa posició, és una a, i amb e si és una e.

    Així, terreny s’escriu amb e perquè terra, la paraula primitiva, té la e tònica en aquella mateixa posició.
    De la mateixa manera, escrivim teulada perquè prové del mot primitiu teula, o escrivim ramet perquè prové de ram.
Derivat amb vocal neutra Paraula primitiva
 terreny
 ramet
 tancar
 teulada
 peuet
 Pauet
 terra
 ram
 tanca
 teula
 peu
 Pau
  • En les formes verbals podem mirar com ho fan les persones del singular del present d’indicatiu quan és tònica.
       paguem > jo pago
       peguem > tu pegues
       pesem > ella pesa
       passem > jo passo
  • En les desinències verbals, el so de la vocal neutra es representa amb a:
    • En l’última lletra dels verbs de la primera conjugació: copia, mira, parla
    • En les formes àtones dels verbs amb doble forma a l'arrel:
         jeure / jaure: jaiem, jauríeu, jaureu   
         treure / traure:
      trauria, trauríeu, traureu  
         néixer / nàixer
      : naixia, naixeríeu, naixereu…
       
  • I escrivim amb e:
    • En la penúltima lletra dels verbs: trenquen, menges, renten…
    • L'última lletra dels infinitius de la 2a conjugació: creure, prendre, coure, moure, vendre, caure
    • El so final en les formes del present o de l’imperatiu dels verbs següents:
         córrer, venir (o vindre), obrir i omplir:
         corre, vine, obre, omple.

La o àtona

En català oriental la o, quan es troba en síl·laba tònica, distingeix dos sons: o oberta i o tancada; en canvi, quan es troba en síl·laba àtona, la lletra o es pronuncia [u]. Aquest fet pot ocasionar dubtes ortogràfics, que es poden resoldre si tenim en compte els criteris següents:

  • S’ha de buscar una paraula de la mateixa família en què la vocal dubtosa sigui tònica.
       dotzena < dotze
       golafre < gola
       ullera < ull
  • En les formes verbals podem comprovar com s’escriuen les vocals tòniques de les formes del singular del present d’indicatiu.
       plorava < jo ploro
       jugava < tu jugues
  • A més, hem de tenir en compte els casos següents: 
Escrivim amb o Escrivim amb u
L’acabament de la 1a persona del present d’indicatiu:
    sento, travesso, visito

Les formes àtones de l’arrel dels verbs següents:
    collir: collia, collim, collireu… 
    escopir: escopim, escopies, escopiríeu… 
    sortir: sortiu, sortint, sortirem…
    tossir: tossim, tossies, tossien…
    cosir: cosiu, cosiríem, cosint…


En general, les vocals àtones dels verbs poder i voler:
    poder: podríem, podent, poguessis, podríeu, pogut…
    voler: voldria, volent, volguéssim, voldríeu, volgut…


Els acabaments de substantius masculins com:
    monjo, ferro, piano

El plural dels mots en què el singular acaba
amb les consonants -s, -ç, -x, -ix, -tx, -ig, -sc, -st i -xt:
    gossos, dolços, fixos, calaixos, despatxos, bojos,
    discos, testos, textos…
Les formes tòniques de l’arrel dels mateixos verbs:
    collir: cullo, culls, cull…
    escopir: escupo, escups, escup…
    sortir: surto, surts, surt…
    tossir: tusso, tusses, tus…
    cosir: cuso, cuses, cus… 


Les vocals u tòniques i en el present de subjuntiu i d’imperatiu de poder i voler, siguin àtones o tòniques:
    poder: puc, pugui, puguis (i també puguem i pugueu)…
    voler: vull, vulgui, vulguis (i també vulguem i vulgueu)…


Els acabaments de substantius masculins com:
    correu, cacau, riu
    (plural: correus, cacaus, rius)


Els substantius de nombre invariable:
   un globus, dos globus
   un cactus, tres cactus
   un virus, diversos virus
   un llapis, molts llapis

Intermedi 3

Remarques sobre la vocal neutra

  • Escrivim a a l’arrel verbal dels verbs jeure / jaure, treure / traure i néixer / nàixer quan en conjugar-los l’arrel és en síl·laba àtona (les formes amb a tònica són pròpies d’alguns parlars occidentals).
        jeure/jaure: jaiem, jaurem… (però jec o jac, jèiem)
        treure/traure: trauria, trauré… (però trec o trac, treia)
        néixer/nàixer: naixia, naixerà… (però neix o naix)
       
  • Hi ha alguns mots que acaben en -a o -e, depenent del sufix o la terminació, i que són invariables pel que fa al gènere:
    • Acabats en -ta, -arca, -ista, -cida:
         atleta, monarca, anarquista, homicida
    • Formats amb el sufix de derivació -aire:
         drapaire, cantaire, boletaire
       
  • El verb fer alterna -a i -e a l’arrel quan és síl·laba tònica, però escrivim amb -a l’arrel quan és en síl·laba àtona:
    • tònica, so de a o e: faig, fem, fèieu, facin…
    • àtona, so de vocal neutra: faria, faré, farem...
  • Cal tenir present la grafia de la vocal neutra en les paraules següents:
       enyorança, assemblea, monestir, vernís, assassí, avaria, treball, ambaixador...

Remarques sobre la o àtona

  • Les formes àtones de l’arrel dels verbs següents s’escriuen amb o:
       collir: collia, collim, collireu… 
       escopir: escopim, escopies, escopiríeu… 
       sortir: sortiu, sortint, sortirem
       tossir: tossim, tossies, tossien…
       cosir: cosiu, cosiríem, cosint…
     
  • Les formes tòniques de l’arrel d’aquests mateixos verbs s’escriuen amb u:
       collir: cullo, culls, cull...
       escopir: escupo, escups, escup...
       sortir: surto, surts, surt...
       tossir: tusso, tusses, tus...
       cosir: cuso, cuses, cus... 

     
  • En general, escrivim amb o les vocals àtones de les formes dels verbs poder i voler:
       poder: podríem, podent, poguessis, podríeu, pogut…
       voler: voldria, volent, volguéssim, voldríeu, volgut…

     
  • I amb u, les vocals u tòniques i les formes del present de subjuntiu i d’imperatiu dels verbs podervoler, siguin àtones o tòniques:
      poder: puc, pugui, puguis (i també puguem i pugueu)…
      voler: vull, vulgui, vulguis (i també vulguem i vulgueu)…
  • Cal recordar els mots següents, a causa de la divergència que hi ha entre el català i altres llengües romàniques.
 Escrivim amb o  Escrivim amb u
brúixola
capítol
cònsol (i consolat)
embotir (i embotit)
Joan
joventut
rètol (i retolar, retolador)
sospir (i sospirar)
títol
torró
bufetada
muntar
muntanya
ritu
suborn (i subornar)
sufocar
superb (i supèrbia)
suport (i suportar)
trofeu
turmell

Suficiència 1

Casos especials de la vocal neutra

El so de la vocal neutra es representa amb a o amb e. Habitualment, els noms i els adjectius masculins acaben en -e i els femenins en -a, però no sempre:

  • Hi ha un cert nombre de paraules femenines que acaben amb -e:
       base, febre, classe, fase, imatge, llebre, mare, frase, Matilde, Irene, Carme

    I certes paraules masculines acabades amb -a:
       dia, guàrdia, mapa, problema, papa, terra, titella
     
  • Observeu la grafia de la vocal neutra en les paraules següents:
Escrivim amb e Escrivim amb a
alcàsser
ametista
ànec
assemblea
ebenista
efeminat
emparar
Empordà
enyorar
ermini
espàrrec
estendard
estella
Esteve
javelina
Llàtzer
malenconia
meravella
monestir
orfe
orgue
polseguera
punxegut
ràfega
rave
resplendir
sergent
se
sometent
tràfec
treball
vernís
afaitar
ambaixada
arracada
arravatar
assassí

avaluar
avantatge
avaria
davant
davantal
maragda
latrina
ramat

rancor
sanefa
Sardenya

Casos especials de la o àtona

El lèxic d’una llengua necessita ampliar-se, i a vegades per fer-ho es recorre a altres llengües. En català, quan formem paraules a partir directament del llatí tenim els anomenats pseudoderivats. Aquestes paraules s’aparten de l’evolució normal de les paraules de la seva família i, tot i que s’hi assemblen, presenten alternances gràfiques.

Mot primitiu català: derivat català; pseudoderivat
boca: boqueta; bucal
corb: corba, corbat; curvatura, curvilini
córrer: recórrer; concurrència, ocurrència
dolç: endolcir; dulcificar
home: homenot; humà, humanisme
jove: jovent, joventut; juvenil            
moc: mocar; mucosa
ploma: plomall; plumífer
el pols: polsera; pulsació
la pols: espolsa; expulsa
 
  • Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i els seus compostos s’escriuen amb o en les formes àtones i amb u en les formes tòniques.
    • Escrivim amb o: collim, cosiu, escopiré, ha tossit…
    • Escrivim amb u: cullo, cuses, escup, tus…
       
  • Els verbs voler i poder s’escriuen amb o quan l’arrel és àtona en totes les formes, excepte:
    • El present de subjuntiu:
         jo pugui, tu puguis, ell pugui, nosaltres puguem, vosaltres pugueu, ells puguin
         jo vulgui, tu vulguis, ell vulgui, nosaltres vulguem, vosaltres vulgueu, ells vulguin
    • L’imperatiu:
         pugues, pugui, puguem, pugueu, puguin
         vulgues, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin
       
  • Finalment, hem de recordar els mots següents, a causa de la divergència que hi ha entre el català i altres llengües.
Escrivim amb o Escrivim amb u
aixovar
assortir
atordir
avorrir-se
bordell
botifarra
brúixola
capítol
cartolina
cobrir
colobra
complimentar
complir
cònsol
embotir
Empordà
escapolir-se
escodrinyar
escopir
escrúpol
esdrúixol
furóncol
govern
governatiu
Hongria
Joan
joglar
joventut
monyó
nodrir
ordir
pèndol
podrir
polir
polvoritzar
ressorgir
rètol
robí
roí
Romania
rossinyol
sofrir
sorgir
sospirar
sostreure
títol
torró
triomf
aquàrium
ateneu
bufetada
butlletí
cacau
cuirassa
escullera
estiu
europeu
fetus
focus
fòrum
harmònium
liceu
muntanya
muntar
mussol
Pompeu
porus
ritu
riu
sèrum
sinus
subornar
sufocar
supèrbia
suportar
tètanus
tramuntana
trofeu
turment
vidu

Filtres

Nivell