Cercar Cerca avançada
Tornar

2. Les vocals

Intermedi 1

La llengua catalana té vuit sons vocàlics, però no totes les varietats presenten tots els sons. Per exemple, en la varietat occidental del català no hi ha vocal neutra.

  • Els sons vocàlics en posició tònica són:
    • a: ball, cantarà, arc, llapis, cant…
    • e oberta: èxit, lletra, terra, hivern…
    • e tancada: faré, festa, cent, carrer, després…
    • i: camí, compartir, fill, anís…
    • o oberta: història, vòmit, elogi, coll, poble…
    • o tancada: balcó, secció, bossa, forn…
    • u: puny, músic, ungla, ull, busca;
       
  • En posició àtona hi ha les lletres i els sons següents:
So Català occidental Català oriental
 i
 e
 ə
 a
 o
 u
 oli, premi
 carretó, viure
 —
 passar, parlar
 posar, costat
 sucar, muntanya
 oli, premi
 —
 carretó, viure; casa, caseta
 —
 —
 sucar, muntanya; sortida, cortina
  • Fixeu-vos que, en els parlars orientals, en posició àtona:
    • La vocal o es pronuncia [u]:
      corrent, lloguer, velocitat, sortir, cocodril…
      c[u]rrent, ll[u]guer, vel[u]citat, s[u]rtir, c[u]c[u]dril…

       
    • Les vocals a i e tenen un so neutre [ə]:
      barca, llibre, entrada, carregar, relació…
      barc[ə], llibr[ə], [ə]ntrada, c[ə]rr[ə]gar, r[ə]l[ə]ció…

       
  • Les vocals dèbils, i i u, poden sonar com a semivocals en posició àtona, formant part d’un diftong:
    • diftong creixent: noia, espas; qualitat, creuava…
    • diftong decreixent: noi, aire; treure, coure

Si voleu ampliar aquesta informació podeu consultar la fitxa de les varietats del català per saber quins parlars són del bloc oriental i quins del bloc occidental, la fitxa dels diftongs per saber què és una semivocal i la fitxa de les síl·labes per saber què és una vocal tònica i una vocal àtona.

La vocal neutra

La vocal neutra [ə] és un so vocàlic típic del bloc oriental del domini lingüístic.

És un so que queda entre els de la a i la e quan alguna d’aquestes dues vocals es troba en una síl·laba àtona.

Com que hi ha dues lletres que poden representar el so de la vocal neutra, pot ser que tinguem dubtes a l’hora de saber quina de les dues hem d’escriure. Per guiar-nos, podem considerar els criteris següents:

Escrivim a Escrivim e
 En la terminació dels mots femenins, en general:
     dona, finestra, quadra

 Les paraules masculines acabades en -ma, -ta, -arca, -ista i -cida:
     teorema, dilema, atleta, aristòcrata,
     monarca, accionista, insecticida
 En la terminació dels mots masculins, en general:
     home, assumpte, regne

 En els plurals acabats amb -es:
     plomes, eines, dones
 
 En les adjectius invariables formats amb el sufix de derivació -aire:
     cantaire, drapaire
  • El canvi de a a e quan fem el plural pot provocar canvis ortogràfics en les consonants precedents:
Canvis en la formació de plurals
-ca > -ques
  
  vaca, vaques
-qua > -qües
 
  pasqua, pasqües
-ja > -ges
    platja, platges
-ça > -ces
   
plaça, places
-gua > -gües
 
  aigua, aigües
-ga > -gues
   
amiga, amigues
  • Si es tracta de paraules derivades, per saber si cal escriure a o e s’ha de buscar l’arrel de la paraula, la paraula primitiva o una paraula de la mateixa família que tingui en posició tònica el so que ens fa dubtar. La paraula derivada l’escriurem amb a si la vocal tònica de la paraula primitiva, a la mateixa posició, és una a, i amb e si és una e.

    Així, terreny s’escriu amb e perquè terra, la paraula primitiva, té la e tònica en aquella mateixa posició.
    De la mateixa manera, escrivim teulada perquè prové del mot primitiu teula, o escrivim ramet perquè prové de ram.
Derivat amb vocal neutra Paraula primitiva
 terreny
 ramet
 tancar
 teulada
 peuet
 Pauet
 terra
 ram
 tanca
 teula
 peu
 Pau
  • En les formes verbals podem mirar com ho fan les persones del singular del present d’indicatiu quan és tònica.
       paguem > jo pago
       peguem > tu pegues
       pesem > ella pesa
       passem > jo passo
  • En les desinències verbals, el so de la vocal neutra es representa amb a:
    • En l’última lletra dels verbs de la primera conjugació: copia, mira, parla
    • En les formes àtones dels verbs amb doble forma a l'arrel:
         jeure / jaure: jaiem, jauríeu, jaureu   
         treure / traure:
      trauria, trauríeu, traureu  
         néixer / nàixer
      : naixia, naixeríeu, naixereu…
       
  • I escrivim amb e:
    • En la penúltima lletra dels verbs: trenquen, menges, renten…
    • L'última lletra dels infinitius de la 2a conjugació: creure, prendre, coure, moure, vendre, caure
    • El so final en les formes del present o de l’imperatiu dels verbs següents:
         córrer, venir (o vindre), obrir i omplir:
         corre, vine, obre, omple.

La o àtona

En català oriental la o, quan es troba en síl·laba tònica, distingeix dos sons: o oberta i o tancada; en canvi, quan es troba en síl·laba àtona, la lletra o es pronuncia [u]. Aquest fet pot ocasionar dubtes ortogràfics, que es poden resoldre si tenim en compte els criteris següents:

  • S’ha de buscar una paraula de la mateixa família en què la vocal dubtosa sigui tònica.
       dotzena < dotze
       golafre < gola
       ullera < ull
  • En les formes verbals podem comprovar com s’escriuen les vocals tòniques de les formes del singular del present d’indicatiu.
       plorava < jo ploro
       jugava < tu jugues
  • A més, hem de tenir en compte els casos següents: 
Escrivim amb o Escrivim amb u
L’acabament de la 1a persona del present d’indicatiu:
    sento, travesso, visito

Les formes àtones de l’arrel dels verbs següents:
    collir: collia, collim, collireu… 
    escopir: escopim, escopies, escopiríeu… 
    sortir: sortiu, sortint, sortirem…
    tossir: tossim, tossies, tossien…
    cosir: cosiu, cosiríem, cosint…


En general, les vocals àtones dels verbs poder i voler:
    poder: podríem, podent, poguessis, podríeu, pogut…
    voler: voldria, volent, volguéssim, voldríeu, volgut…


Els acabaments de substantius masculins com:
    monjo, ferro, piano

El plural dels mots en què el singular acaba
amb les consonants -s, -ç, -x, -ix, -tx, -ig, -sc, -st i -xt:
    gossos, dolços, fixos, calaixos, despatxos, bojos,
    discos, testos, textos…
Les formes tòniques de l’arrel dels mateixos verbs:
    collir: cullo, culls, cull…
    escopir: escupo, escups, escup…
    sortir: surto, surts, surt…
    tossir: tusso, tusses, tus…
    cosir: cuso, cuses, cus… 


Les vocals u tòniques i en el present de subjuntiu i d’imperatiu de poder i voler, siguin àtones o tòniques:
    poder: puc, pugui, puguis (i també puguem i pugueu)…
    voler: vull, vulgui, vulguis (i també vulguem i vulgueu)…


Els acabaments de substantius masculins com:
    correu, cacau, riu
    (plural: correus, cacaus, rius)


Els substantius de nombre invariable:
   un globus, dos globus
   un cactus, tres cactus
   un virus, diversos virus
   un llapis, molts llapis

Filtres

Nivell