Cercar Cerca avançada
Tornar

5. Les esses: s, ss, c, ç, z

Intermedi 1

Els sons de les esses

Hi ha dos sons diferents de la essa: el de la essa sorda i el de la essa sonora.

Quan pronunciem la essa sorda, les cordes vocals no vibren; en canvi, quan pronunciem una essa sonora sí. Per comprovar-ho podem col·locar els dits damunt de la nou del coll i pronunciar la essa de rosa. Si la pronunciem bé, notarem la vibració de les cordes vocals. En canvi, si pronunciem sopa, la essa és sorda perquè les cordes vocals no vibren. Cal distingir bé els dos sons per escriure amb l’ortografia correcta les paraules que els contenen.

  • El so de essa sorda es pot representar amb les grafies s, ss, c, ç.
  • El so de essa sonora es pot representar amb les grafies s, z.
So de la essa sorda [s]
s • a principi de mot
• darrere de consonant
• a final de mot
sabata, sobre, sal
cansar, inserir
progrés, pes, esbós
ss • entre vocals mossa, supressió, pessic
c • davant de e, i
• en els finals -ància i -ència
cel, calces, cirera
importància, ciència, elegància
ç • davant de a, o, u
• a final de mot
• en els sufixos -ança i -ença*
traçat, braços, forçut
esquinç, braç, calç
fiança, confiança, aparença, coneixença

* Tingueu present que no hi ha sufix en casos com cansa, dansa, pensa, defensa

So de la essa sonora [z]
s • entre vocals casa, música, posar
z • en posició inicial
• entre consonant i vocal (excepte els mots
que contenen els formants -dins-, -trans- i -fons-)
zebra, zodíac, zona
onze, pinzell, colze
(endinsar, trànsit, enfonsar)                         


La grafia del so de la essa

  • Les esses (s o ss) i les ces (c o ç) formen dues famílies diferents que no es barregen mai. Així, quan una paraula s’escriu amb s o ss, tots els seus derivats s’escriuen també amb s o ss.
       casa > caseta, casolà
       gos > gossa, gossera

    I quan una paraula s’escriu amb c o ç, els seus derivats també s’escriuen amb c o ç.
       llaç > llaçada, llacet
     
  • Per saber si una paraula que té el so sord s’ha d’escriure amb s (o ss) o bé amb c (o ç), es pot tenir en compte que hi ha, en molts casos, una correspondència amb les altres llengües romàniques.
    • c, z, ç, t en castellà, francès, italià… > c, ç en català
         nación, nation, nazione… > nac
         f
      uerza, force, forza… > força
    • s en castellà, francès, italià… > s, ss en català
         comisión, comission, commissione… > comiss
         rosa, rose, rosa… > rosa

       
  • Hi ha casos, però, en què no hi ha aquesta correspondència.
    • c, q en castellà, francès, italià… > z, s en català
         encina, chêne, quercia… > alzina
         diciembre, décembre, dicembre… > desembre

Si aneu a Forvo, podreu escoltar com es pronuncien les paraules que contenen aquests sons de les esses sorda i sonora. Només cal que les localitzeu fent servir el cercador.

Filtres

Nivell