Cercar Cerca avançada
Tornar

20. Sons en contacte

Intermedi 1

Quan parlem, els mots no estan aïllats, sinó que es pronuncien enllaçats els uns amb els altres dins de tires fòniques. Tant dins d’una paraula com quan les enllacem, hi ha fenòmens específics que es produeixen pel contacte d’uns sons (vocàlics o consonàntics) amb els altres en contextos determinats.

Una de les constants de la llengua parlada és la tendència al mínim esforç. Així, quan parlem mirem d’estalviar emissions de veu suprimint sons (elisió) o bé agrupant-ne (sinalefa).

Els principals fenòmens fonètics relatius als sons vocàlics són els següents:

Elisió

És un fenomen fonètic que consisteix a suprimir el so d’una vocal quan està en contacte directe amb una altra vocal. Les dues vocals, per tant, es redueixen a una de sola. És a dir, consisteix a suprimir (o elidir) el so d’una vocal quan una de les dues vocals és una neutra àtona (exemples 1) o quan les dues vocals són idèntiques i el contacte es resol amb la pronunciació d’una única vocal (exemples 2).

Exemples Pronúncia aproximada
una hora (1)
matí ennuvolat (1)
amagar el mòbil (1)
obre el llibre (2)
compra el pa (2)
temo oblidar (2)
‘u/nò/ra’
‘ma/tín/nu/vo/làt’
'a/ma/gál/mò/bil'
‘ò/brel/llí/bre’
‘cóm/pral/pà’
‘té/mu/bli/dà’

Si la vocal neutra està en contacte amb una altra vocal (tònica o àtona), es perd la vocal neutra (en contacte amb tònica) o una de les dues (si totes dues són àtones).

Exemple Pronúncia aproximada
quina hora és? ‘quí/nò/rés’

No totes les elisions que fem quan parlem es reflecteixen ortogràficament amb una contracció o amb l’apòstrof. Així, només es fa servir l’apòstrof en el cas de l’article definit (el/la), la preposició de i alguns pronoms febles: L’Oriol duu unes ulleres d’estil noucentista que s’ha comprat en un antiquari.

Filtres

Nivell