Cercar Cerca avançada
Tornar

7. La puntuació

Intermedi 1

La puntuació d’un escrit depèn de la sintaxi, l’entonació que cal que tingui quan es pronuncia i la intenció de qui l’escriu. És un recurs que permet reflectir les modulacions de la llengua oral i atendre les necessitats de la llengua escrita.

El punt

  • El punt representa una pausa forta en el discurs i separa fragments que constitueixen una oració, un pensament complet. Segons la posició que té respecte de la resta del text, pot tenir funcions diverses, i el tenim com a punt i seguit, punt i a part o punt final.
     
  • El punt i seguit indica el final d’una oració amb sentit complet. Recordeu que perquè hi hagi oració hem de tenir, com a mínim, un verb en forma personal, és a dir, conjugat. És a dir, en un mateix paràgraf separa oracions autònomes pel que fa al significat i a la sintaxi. En alguns casos respon a una opció d’estil personal de l’autor del text, que també hauria pogut optar per una coma o un punt i coma.
     
  • El punt i a part separa els paràgrafs del text. Cadascun d’aquests paràgrafs té un sentit ple, i tracta qüestions diferents —o aspectes diferents d’una mateixa qüestió— de la resta de paràgrafs. Així, els dos textos separats pel punt expressen conceptes diferents d’un mateix tema o d’un altre tema. Els paràgrafs han d’anar separats per un espai en blanc.
  • El punt final indica l’acabament absolut d’un text.

La coma

  • La coma indica una pausa breu en el text. És el signe de puntuació més complex i el que es fa servir més.
     
  • És important no abusar de l’ús de la coma perquè la lectura del text no es faci feixuga.
     
  • No totes les pauses orals s’han de marcar amb comes, ja que la puntuació ha d’obeir les regles de la sintaxi. Per això no s’ha de posar coma entre el subjecte i el verb ni entre el verb i el complement directe o indirecte.
     
  • Els usos principals de la coma són:
     
    • Separar els elements d’una enumeració, en què cal posar coma entre els elements fins al penúltim quan tenim les conjuncions i, o, ni.
         Hem de fer exercicis de pronoms, verbs, ortografia i vocabulari.
       
    • Delimita un vocatiu, que serveix per anomenar o invocar.
         Pere, vine! No m’ho facis això, Carme.
         Bon dia, Joan. Hola, Manela.

       
    • Per a les cartes o correus electrònics, fem servir la coma en les fórmules de salutació i comiat, en la datació i en les adreces.
         Benvolguts alumnes,
         Bon dia, Julià,

         Cordialment,
         Perpinyà, 25 de març de 2022
         Av. de la Llibertat, 22 - 03001 Alacant

Intermedi 2

Els punts suspensius

  • Indiquen suspensió en el discurs o una expressió de sorpresa, dubte, reserva, temor, etc.
     
  • Indiquen que s’omet una expressió.
     
  • Són únicament tres i s’escriuen immediatament al costat del mot o element que acompanyen.
     
  • Substitueixen l’abreviatura etc.; per tant, no s’utilitzen mai junts, l’abreviatura i els punts suspensius.
     
  • Sempre cal deixar un espai darrere dels punts suspensius.

Els signes d’interrogació i exclamació

Són signes que marquen l’entonació especial de la interrogació i l’exclamació i s’escriuen immediatament darrere de l’última paraula de la frase interrogativa o exclamativa.

  • El signe d’admiració [!]
    Es fa servir per indicar admiració o exclamació i només s’ha d’escriure al final de la frase, encara que sigui llarga. S’escriu sense espais precedents i serveix de punt final.
       Quina sort que tens!
       Quina mandra haver d’anar avui a la feina amb pluja i sent dilluns!
     
  • El signe d’interrogació o interrogant [?]
    Es fa servir per expressar dubte o interrogació i s’escriu al final de l’oració, sense espais. Alhora serveix de punt final, i per tant no cal afegir-hi punt. Si la frase és molt llarga o complexa, podem escriure l’interrogant d’obertura [¿] per facilitar la interpretació i l’entonació.
       Per què no ho feu vosaltres, això?
       Voleu res més?
       Qui hi ha?
     
  • Hi ha interrogacions amb un matís d’exclamació que expressen indignació, en què es poden escriure, en registre informal, tots dos signes alhora.
       Però qui s’ha cregut que és aquest?!
       On s’és vist això?!

Filtres

Nivell