41. Les preposicions
Bàsic 1
Les preposicions són paraules invariables que relacionen dos elements de la frase. Que siguin invariables implica que no tenen singular ni plural i que no són ni masculines ni femenines.
Són preposicions: a, en, per, de…
Vaig a casa.
Passejo per la vorera.
Vinc de comprar.
Fem servir la preposició a per:
— Indicar direcció i localització:
a casa de l'Ester, a Barcelona, a Lima, a Colòmbia…
Dirigir-se a [lloc]: On vas? Vaig a casa.
— També pot indicar acció:
vaig a comprar…
Dirigir-se a [acció]: On vas ara? Vaig a portar aquestes begudes.
Fem servir la preposició en per:
— Indicar localització davant dels articles indeterminats (un, una…), dels indefinits (algun, alguna…) i dels demostratius (aquest, aquesta…):
treballa en una oficina, viu en aquest carrer…
Bàsic 2
Les preposicions per, amb, a, en i de
Preposició | Serveix per indicar |
---|---|
per | Extensió d'una àrea i trajecte Hi ha deixalles per tot el voral. Passarem per la carretera de Vallvidrera o pels túnels? Causa opinió, mitjà Això et passa per bona persona. Pel meu pare, sempre està tot perfecte. T'enviem la informació per correu certificat. |
amb | Manera, instrument, companyia, mitjà de transport Beu amb moderació. S'escriu amb ve baixa i amb dues esses. Encara viu amb els seus pares. Sempre torna de la feina amb patinet. |
a | Situació (davant noms de lloc propis o amb article definit) Ara són a Perpinyà. Cada dia vaig a la piscina. Manera de fer les coses Rentes els sostenidors a mà o a màquina? Sempre faig les coses a mitges. |
en | Situació (davant noms amb demostratius, numerals i indefinits) Pujarem en aquella muntanya. Fa temps que viuen en tres pisos diferents. He deixat les claus en alguna habitació. Mitjà de transport o altres expressions Vaig a la feina en bicicleta. Ho faran en un tres i no res. |
de | Matèria, pertinença, estil, origen, sentits, autoria Una camisa de ratlles i una americana de lli. Una estufa de gas. Una cambra de bany. La guitarra de la Berta. |
Elemental 1
Per expressar el futur: d’aquí a
Fem servir la construcció d'aquí a per indicar ‘al cap de (un cert temps) a comptar des d’ara’.
D'aquí a un mes acabarà el termini per lliurar el projecte.
La subscripció que teniu contractada acabarà d'aquí a dues setmanes.
Us atendrem d'aquí a un moment; no marxeu.
Tot i que la preposició a se sol mantenir en registres formals, no és obligatòria.
D'aquí un mes acabarà el curs.
Marxarem de vacances d'aquí dues setmanes.
Tornaré d'aquí un moment, no marxis.
Preposicions inadequades per expressar el futur
- És important tenir en compte que per expressar un període de temps cap al futur, no fem servir la preposició en:
No direm *En uns dies marxarem de viatge,
sinó que direm D’aquí a uns dies marxarem de viatge.
No direm Tornem *en uns minuts,
sinó que direm Tornem d’aquí a uns minuts.
Fixeu-vos que en sí que és adequada per expressar la durada continuada d’un període de temps.
Ha de fer les tasques pendents del curs en una setmana.
- No és adequada la forma dintre de en aquest mateix sentit:
No direm Tornaré a venir *dintre d’uns dies,
sinó que direm Tornaré a venir d'aquí a uns dies.
Intermedi 1
Les preposicions són mots invariables que serveixen per relacionar parts de l’oració. Podem classificar-les en els grups següents:
- Preposicions febles o àtones:
a, amb, de, en, per, per a
- Preposicions fortes o tòniques:
— simples: contra, devers, entre, envers, malgrat, segons, sense (o sens), ultra, vers…
— compostes: cap a, des de, fins a…
Preposició a
- Introdueix el complement indirecte:
Dona la mà a la mare.
- Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposició:
S’ha acostumat a la calor.
No s’atreveix a dir-ho.
- Expressa una circumstància de lloc:
Vivim a Alacant.
Hi ha un bar a la cantonada.
- S'utilitza en les expressions de temps:
Al vespre aprofita per llegir una estona.
- Apareix després de res i seguit d’infinitiu:
No hi ha res a fer.
- Ocasionalment, s’utilitza davant del complement directe (que normalment va sense preposició):
— davant dels pronoms tothom, ningú, tots, etc.: Estimava a tothom.
— davant de pronoms personals forts: No els va escriure, ni a ell ni a ella.
Preposició en
- Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposició:
No tenen interès en els estudis.
Pensava en ells.
Preposició amb
- Expressa companyia, mitjà, instrument, manera:
Vine amb el teu germà.
Escriu amb el llapis.
- Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposició:
L’amenacen amb l’espasa.
Estic d’acord amb tu.
Preposició de
- Expressa una circumstància de lloc:
Tornàveu de l’estació.
- Es fa servir en les indicacions de vies, carrers i places:
la plaça dels Països Catalans
l'avinguda de la Llibertat
el carrer de l’Amnistia
- Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposició:
No es recorden d’aquell xicot.
Parleu de literatura.
- Introdueix infinitius amb funció de subjecte o de CD darrere del verb principal (opcionalment):
M’agrada de saber-ho.
Va decidir de deixar-la.
- S’utilitza en les expressions: olor de, gust de, de quadres, de ratlles, etc.
Aquesta cabana fa olor de fusta.
Li vam comprar una camisa de quadres.
Duu una samarreta de ratlles.
Preposició per
- Introdueix el complement agent de les oracions passives:
Va ser detingut per la policia.
- Indica una circumstància de lloc (de pas):
Va entrar per la finestra.
- Indica la part o les parts d’un indret on s’esdevé una cosa:
Tinc llibres escampats per tot el pis.
- Indica una circumstància de temps:
Aquest any per Pasqua farem vacances.
- Indica relacions equivalents a les locucions a causa de, amb la intenció de, a favor de, en qualitat de:
Ho he fet per tu (= per causa teva).
Van tallar les carreteres per la nevada.
Preposició per a
- Expressa destinació o beneficiari:
Aquest llibre és per a infants.
Va cantar una ària per al professor de música.
- Expressa temps (termini fix):
Ho hem de fer per al 14 de novembre.
Aquesta disfressa l’estem cosint per a l’estiu que ve.
Remarca sobre l'ús de les preposicions per i per a
Les preposicions per i per a presenten diferències significatives en la llengua oral espontània dels diferents parlars. En valencià, en tortosí i en els parlars més occidentals del nord-occidental, es diferencien clarament totes dues preposicions. En la resta del nord-occidental s'usen d'una manera menys sistemàtica. I en els altres parlars (català septentrional i central, parlars baleàrics i alguerès) es fa servir per d'una manera general. En els registres formals cal diferenciar l'ús de totes dues preposicions, encara que en certs casos es considera igualment acceptable l'ús de per o per a amb el mateix significat.
L’ús de les preposicions per i per a pot generar confusions en alguns casos. Actualment hi ha tres sistemes diferents per decidir quan se'n fa servir una o l'altra, i tots tres estan reconegudes la normativa de la llengua catalana. Per entendre'n l'ús sempre cal partir de la posició on se situa: davant d'un nom o davant d'un infinitiu; i, a l'hora d'aplicar aquests usos, cal escollir un sistema i fer-lo servir sempre de manera coherent, sense alternar-ne de diferents.
Sistema tradicional:
- Davant de nom amb valor de finalitat, destinació, límit temporal o moment posterior: per a
Tinc una cosa per a tu.
- Davant d'un infinitiu: si el verb és d'acció voluntària, es fa servir per:
Hi han acudit molts curiosos per saber què passava.
Però si el verb és d’acció no voluntària, si no hi ha un agent que faci l’acció, es fa servir per a:
Ens faltaven voluntaris per a distribuir les cartes.
Sistema dels dialectes occidentals (nord-occidental, valencià i tortosí) i alguerès:
- Davant de nom amb valor de finalitat, destinació, límit temporal o moment posterior: per a
Tinc una cosa per a tu.
- Davant d’un infinitiu: sempre per a
Hi han acudit molts curiosos per a saber què passava.
Ens faltaven voluntaris per a distribuir les cartes.
Sistema dels dialectes orientals (central, baleàric, septentrional):
- Davant de nom amb valor de finalitat, destinació, límit temporal o moment posterior: per a
Tinc una cosa per a tu.
- Davant d’un infinitiu: sempre per
Hi han acudit molts curiosos per saber què passava.
Ens faltaven voluntaris per distribuir les cartes.
Font: Nogué Serrano, Neus: La nova normativa a la butxaca. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 20. Sons en contacte
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català