41. Les preposicions

• Preposicions febles o àtones:
     a, amb, de, en, per, per a

• Preposicions fortes o tòniques:

— simples: contra, devers, entre, envers, malgrat, segons, sense (o sens), ultra, vers…
— compostes: cap a, des de, fins a…

Preposició a

• Introdueix el complement indirecte:
     Dona la mà a la mare.

• Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposició:
     S’ha acostumat a la calor.
     No s’atreveix a dir-ho.

• Expressa una circumstància de lloc:
     Vivim a Alacant.
     Hi ha un bar a la cantonada.

• S'utilitza en les expressions de temps:
     Al vespre aprofita per llegir una estona.

• Apareix després de res i seguit d’infinitiu:
     No hi ha res a fer.

• Ocasionalment, s’utilitza davant del complement directe (que normalment va sense preposició):

— davant dels pronoms tothom, ningú, tots, etc.: Estimava a tothom.
— davant de pronoms personals forts: No els va escriure, ni a ell ni a ella.

Preposició en

• Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposició:
     No tenen interès en els estudis.
     Pensava en ells.

Preposició amb

• Expressa companyia, mitjà, instrument, manera:
     Vine amb el teu germà.
     Escriu amb el llapis.

• Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposició:
     L’amenacen amb l’espasa.
     Estic d’acord amb tu.

Preposició de

• Expressa una circumstància de lloc:
     Tornàveu de l’estació.
   
• Es fa servir en les indicacions de vies, carrers i places:
     la plaça dels Països Catalans
     l'avinguda de la Llibertat
     el carrer de l’Amnistia

• Introdueix el complement preposicional dels verbs que regeixen aquesta preposició:
     No es recorden d’aquell xicot.
     Parleu de literatura.

• Introdueix infinitius amb funció de subjecte o de CD darrere del verb principal (opcionalment):
     M’agrada de saber-ho.
     Va decidir de deixar-la.

• S’utilitza en les expressions: olor de, gust de, de quadres, de ratlles, etc.
     Aquesta cabana fa olor de fusta.
     Li vam comprar una camisa de quadres.
     Duu una samarreta de ratlles.

Preposició per

• Introdueix el complement agent de les oracions passives:
     Va ser detingut per la policia.

• Indica una circumstància de lloc (de pas):
     Va entrar per la finestra.

• Indica la part o les parts d’un indret on s’esdevé una cosa:
     Tinc llibres escampats per tot el pis.

• Indica una circumstància de temps:
     Aquest any per Pasqua farem vacances.

• Indica relacions equivalents a les locucions a causa de, amb la intenció de, a favor de, en qualitat de:
     Ho he fet per tu (= per causa teva).
     Van tallar les carreteres per la nevada.

Preposició per a

• Expressa destinació o beneficiari:
     Aquest llibre és per a infants.
     Va cantar una ària per al professor de música.

• Expressa temps (termini fix):
     Ho hem de fer per al 14 de novembre.
     Aquesta disfressa l’estem cosint per a l’estiu que ve.

Remarca sobre l'ús de les preposicions per i per a

Les preposicions per i per a presenten diferències significatives en la llengua oral espontània dels diferents parlars. En valencià, en tortosí i en els parlars més occidentals del nord-occidental, es diferencien clarament totes dues preposicions. En la resta del nord-occidental s'usen d'una manera menys sistemàtica. I en els altres parlars (català septentrional i central, parlars baleàrics i alguerès) es fa servir per d'una manera general. En els registres formals cal diferenciar l'ús de totes dues preposicions, encara que en certs casos es considera igualment acceptable l'ús de per o per a amb el mateix significat.