10. Tipus d'oracions

Una oració o frase és un enunciat independent amb sentit complet per mitjà d’un verb explícit o implícit.

L’oració sol estar formada per un sintagma nominal (SN), que fa la funció de subjecte, i un sintagma verbal (SV), que fa la funció de predicat.

Les oracions s’estructuren en unitats més petites que reben el nom de sintagmes. Un sintagma és un conjunt de mots agrupats a l’entorn d’un nucli. Si el nucli és un nom, s’anomena sintagma nominal (SN); si el nucli és un verb, s’anomena sintagma verbal (SV).

• Són sintagmes nominals (SN):
     el teu pare
     un restaurant xinès
   
• Són sintagmes verbals (SV):
     estudiava tota la nit
     va xiular una falta

El SN pot fer la funció de subjecte. El subjecte designa éssers, coses, fets, etc., dels quals es diu alguna cosa.

El SV fa la funció de predicat. El predicat expressa el comportament del subjecte o ens en dona alguna informació.

En Jaume deixa l’abric a l’armari: en Jaume és el subjecte (SN) - deixa l’abric a l’armari és el predicat (SV)

Hi ha d’haver una concordança de nombre i persona entre el subjecte i el predicat.

Les sòcies          parlaven de política.
3a pers. pl.        3a pers. pl.

L’àrbitre               va xiular un penal.
3a pers. sing.     3a pers. sing.

De vegades el subjecte es pot sobreentendre i no aparèixer a l’oració. En aquests casos diem que el subjecte està elidit.

Estudieu poc. (vosaltres)
Sempre menja fora de casa. (ell, ella, vostè)

Les parts elidides d’una oració se sobreentenen pel context de la conversa o el text.