37. El català, llengua d'Europa
Intermedi 1
El català procedeix de la llengua que parlaven els romans durant l’expansió de l’Imperi romà, cap al segle II aC. Els primers colonitzadors eren comerciants i soldats que parlaven una llengua popular i familiar: el llatí vulgar.
Altres llengües d’Europa deriven del llatí i formen part de la família de les llengües romàniques, com el galaicoportuguès, l’occità, l’asturlleonès, l’aragonès, el castellà, el francès, el sard, l’italià, el cors, el retoromànic o el romanès, entre d’altres.
Actualment, es parla català des de Salses, al Rosselló (Catalunya Nord), fins a Guardamar, al Baix Vinalopó (País Valencià), i des de les poblacions del voltant de Fraga (Aragó), en què hi ha el territori catalanoparlant que coneixem com a Franja de Ponent, fins a Maó, a la part oriental de l’illa de Menorca. També es parla català a l’Alguer, ciutat de l’illa de Sardenya, a Itàlia, i a la comarca del Carxe, a la Regió de Múrcia.
La llengua catalana, doncs, es parla a Catalunya (inclosa la Catalunya del Nord), la franja oriental de l’Aragó, el País Valencià i les illes Balears, entre altres indrets. Els territoris en què el català és la llengua pròpia es coneixen com els Països Catalans, que formen part de quatre estats europeus: Andorra, Espanya, França i Itàlia.
A Catalunya hi ha un territori de parla occitana, la Vall d’Aran, en què la llengua pròpia es coneix com a aranès.
Podeu ampliar la informació sobre l’àmbit lingüístic català a la fitxa sobre les varietats del català.
Breu història de la llengua catalana
Els moviments polítics, socials i culturals que es van esdevenint al llarg de la història influeixen de manera directa en l’evolució de la llengua. Tot seguit fem un repàs històric a la cronologia històrica relacionada amb el català.
- Orígens
- Arribada dels romans a Empúries, al segle III aC.
- El llatí es va estenent i substituint les llengües parlades a cada territori.
- Del segle V al segle IX es produeix una progressió lenta i gradual del llatí al català.
- Cap al segle VIII ja es parla català.
- Segle XII
- Primers textos escrits en català: Forum Iudicum, codi de lleis visigòtic traduït del llatí, i les Homilies d’Organyà, considerat un dels primers textos escrits originàriament en català.
- Els trobadors catalans escriuen en llengua provençal o occitana.
- Segle XIII
- La poesia trobadoresca es va catalanitzant, amb autors com Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona o Ramon Vidal de Besalú.
- Ramon Llull, creador de la prosa literària en català i del primer català científic.
- Expansió del català amb les conquestes i formació del Regne de Mallorca i el Regne de València.
- Segle XIV
- El català és la llengua de l’administració de la Cancelleria Reial, que té un paper unificador de la llengua en tot el seu territori d’influència. Bernat Metge és l’introductor de l’humanisme a Catalunya.
- Quatre grans cròniques: Jaume I, Ramon Muntaner, Bernat Desclot i Pere el Cerimoniós.
- Expansió mediterrània: Sicília, Sardenya, Grècia.
- Sant Vicent Ferrer.
- Segle XV
- Segle d’Or de la literatura catalana.
- Plena expansió del català.
- Ausiàs March: substitució del provençal pel català en la poesia.
- Altres autors i obres: Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, Joanot Martorell (autor de Tirant lo Blanc), Curial e Güelfa.
- Penetració del castellà en les classes altes.
- Del segle XVI al segle XVIII
- Símptomes de decadència: aparició de nombroses apologies de la llengua.
- Lenta i gradual castellanització de la llengua literària.
- Escalada progressiva del castellà.
- El Tractat dels Pirineus implica la pèrdua dels territoris de la Catalunya del Nord.
- Guerra de Successió i triomf de Felip V: els Decrets de Nova Planta (1706-1717) impliquen la pèrdua de l’oficialitat del català i lleis restrictives de l’ús de la llengua arreu del domini lingüístic del català.
- Segle XIX
- Inici simbòlic de la Renaixença: 1833, publicació de l’Oda a la Pàtria d’Aribau.
- Restauració dels Jocs Florals: Jacint Verdaguer.
- Altres autors: Àngel Guimerà, Rubió i Ors, Torras i Bages.
- Progressiva organització del catalanisme polític.
- Primera Exposició Universal (1888).
- Campanya lingüística a L’Avenç.
- Segle XX
- I Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906).
- Fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907).
- Pompeu Fabra: Normes ortogràfiques (1913), Gramàtica catalana (1918), Diccionari general de la llengua catalana (1932).
- Autors: M. Aurèlia Capmany, Josep Carner, Víctor Català, Salvador Espriu, J.V. Foix, Joan Fuster, Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Manuel de Pedrolo, Carles Riba, Mercè Rodoreda…
- Nova Cançó (1962).
- Recuperació de l’autogovern: Generalitat de Catalunya (1979), Generalitat Valenciana (1982) i Govern de les Illes Balears (1983).
- Oficialitat del català i desenvolupament de la política lingüística.
- Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (1998).
Podeu ampliar la informació a la fitxa sobre el marc legal de la llengua catalana, en què es desenvolupa la situació actual de la llengua.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes amb diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 20. Sons en contacte
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. L'indicatiu: present, futur i condicional
- 16. El subjuntiu
- 17. L’ús dels temps verbals
- 18. Contrast de passats
- 19. L'imperatiu
- 20. Les formes no personals del verb
- 21. Els verbs de la primera conjugació
- 22. Els verbs de la segona conjugació
- 23. Els verbs de la tercera conjugació
- 24. La durabilitat
- 25. Les perífrasis verbals
- 26. La modalitat
- 27. Els verbs irregulars
- 28. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 29. Verbs amb pronom
- 31. El complement directe
- 32. El complement indirecte
- 33. El complement preposicional
- 36. Els pronoms personals forts
- 37. Els pronoms febles
- 38. La combinació de pronoms
- 39. Els pronoms relatius
- 40. Els adverbis
- 41. Les preposicions
- 42. Les conjuncions
- 43. Els connectors
- 45. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Expressions amb el verb 'fer'
- 12. Frases fetes
- 13. Descripció física, roba i colors
- 14. Converses telefòniques
- 15. Formes de cortesia
- 16. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 17. Exclamacions
- 18. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 19. La família
- 20. La ciutat i el camp
- 21. Oficis i professions
- 22. Les parts del cos
- 23. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 16. El missatge al mòbil
- 17. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 18. La nota
- 19. L'avís
- 21. La felicitació i la invitació
- 22. La postal
- 23. El correu electrònic
- 36. Les varietats del català
- 37. El català, llengua d'Europa
- 38. El marc legal del català