Publicacions del CNL
-
Hidrònims. El Mèder
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 31// Els noms dels nostres rius, igual com passa amb els topònims, tenen orígens ben diversos. És lògic pensar que si la base del català és el llatí hi ha d'haver també hidrònims d'origen llatí en la nostra geografia. El riu Llobregat, per exemple, prové del llatí clàssic 'rubricatus', probablement pel color roig terrós (en llatí 'rubeu') que tenien les seves aigües.
Més informació sobre "Hidrònims. El Mèder". -
Recursos a la xarxa: Termcat II
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 30// Quan necessitem saber si una paraula d'un àmbit específic hi és en català, o bé si volem comprovar com es diu en català o alguna altra llengua, podem accedir al recurs dels diccionaris en línia del TERMCAT. En aquesta pàgina hi trobarem diccionaris agrupats segons la temàtica amb les paraules en català, castellà, francès, anglès...
Més informació sobre "Recursos a la xarxa: Termcat II". -
Frases fetes. Escampar la boira
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 29// La frase emprada és quasi sempre «me'n vaig a escampar la boira» i és pronunciada per la persona que té intenció d'anar a passejar a l'aire lliure sense rumb ni motiu determinat.
Més informació sobre "Frases fetes. Escampar la boira". -
Lèxic: Llàntia
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 28 // La segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans dona tres significats per al substantiu llàntia.
Més informació sobre "Lèxic: Llàntia". -
Nova gramàtica. Apòstrof davant mots femenins començats per ‘a’
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 27// Anteriorment l'article femení la no s'apostrofava davant de mots com ara anormalitat, asèpsia, asimetria o amoralitat, és a dir, davant de mots formats amb el prefix negatiu a-. Així, s'escrivia, per exemple, la anormalitat per evitar la confusió entre l'anormalitat i la normalitat.
Més informació sobre "Nova gramàtica. Apòstrof davant mots femenins començats per ‘a’". -
Recursos a la xarxa: Termcat I
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 26// El TERMCAT és el centre de terminologia de la llengua catalana, creat el 1985 per la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans. Des del TERMCAT (www.termcat.cat) es normalitzen els neologismes i es creen productes terminològics que puguin garantir la disponibilitat de la terminologia catalana en tots els sectors de coneixement
Més informació sobre "Recursos a la xarxa: Termcat I". -
Frases fetes. Ser un viacrucis
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 25 // Via Crucis és una expressió llatina que significa 'camí de la creu' i fa referència a un moment de la vida de Jesús de Natzaret, concretament al camí que Jesús va fer amb la creu a coll de la casa de Ponç Pilat al Calvari, una muntanya que se situa als afores de Jerusalem. Metafòricament, l'expressió ser un viacrucis pren el sentit de 'passar grans penes i dificultats'. Hi ha una altra frase feta que té el mateix significat, que és ser un calvari. Fixem-nos que tant viacrucis com calvari, quan són emprats com a nom comú, s'escriuen en minúscula.
Més informació sobre "Frases fetes. Ser un viacrucis". -
Lèxic: Pioc/pioca
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 24// Segons la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans pioc o pioca té diversos significats i categories gramaticals. Per una banda pioc/a com a adjectiu significa 'defallit, malalt': Estar pioc o anar pioc.
Més informació sobre "Lèxic: Pioc/pioca". -
Nova gramàtica. Estalvi de la dièresi
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 23 //La dièresi té dues funcions: indica que cal pronunciar la 'u' (aigüera, pingüí) i marca, també, que no hi ha diftong (raïm, peüc).
Més informació sobre "Nova gramàtica. Estalvi de la dièresi". -
Lèxic: Endrapar
Ets i Uts. Píndoles de llengua
Núm. 22 // La segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans dona dos significats al verb 'endrapar'.
Més informació sobre "Lèxic: Endrapar".