Publicacions del CNL

Núm. 63// Un any més arriba l'abril i des del Consorci per a la Normalització Lingüística s'ha engegat la campanya més visual de l'any. "A l'abril cada paraula val per mil" és una campanya amb sis anys d'història que té l'objectiu de revitalitzar la llengua catalana, posar-la ben a la vista i fomentar-ne tant l'ús com el coneixement. Es basa, no cal dir-ho, en la frase feta "a l'abril, cada gota val per mil", que ens empeny a tots a aprofitar fins a l'últim recurs de què disposem, en aquest cas per cuidar la llengua.

Núm. 62// En aquesta entrega ens centrarem en cognoms que indiquen la filiació, és a dir l'ascendència: el nom dels pares. En català no és habitual i no trobem terminacions o prefixos que indiquin aquesta filiació, exceptuant casos com Sanchis, Gomis, Llopis, Ferrandis..., que semblen una adaptació del castellà. El més semblant poden ser els cognoms idèntics als noms de persona com són Jaume, Joan o Elena.

Núm. 61// A partir del segle XI, els nobles comencen a afegir la designació del seu territori al nom, per distingir-se i per marcar el llinatge. Ho fan afegint directament el topònim al nom o bé posant-hi entremig la preposició de (Montsorís, d'Olzinelles, Empúries, de Montcada...) De seguida, les classes populars imiten aquesta moda i acompanyen el seu nom amb algunes designacions més genèriques del paisatge, per bé que ells no tenen la possessió del territori: Puig, Costa (terreny que fa pendent), Codina (clap de pedres).

Núm. 60// En els segles XIII i XIV el món medieval va experimentar un creixement demogràfic i urbà que es va notar sobretot en la concentració de població a les ciutats, en les quals cada vegada hi havia més activitats econòmiques especialitzades: artesans i comerciants, que s'agrupaven en gremis.

Núm. 59// L'origen dels cognoms és un tema molt extens en qualsevol llengua i el català no n'és una excepció. Hi ha grans grups de paraules que conformen tipus de cognoms, com poden ser els oficis, l'origen, la filiació...

Núm. 58//Per endinsar-nos en aquest tema, cal que fem primer una mica d'història. El nom d'un ciutadà romà constava de tres paraules: el praenomen (nom de pila), el nomen (clan familiar) i el cognomen (branca familiar dins del clan). Aquest nom múltiple, però, va desaparèixer gairebé totalment ja al segle vii i a partir de llavors les persones eren designades a partir d'un nom únic, com passava en el món germànic.

Núm. 57//Lèxic: carnaval o carnestoltes?

Núm. 56//Topònims

Topònims que contenen l'article "salat" al principat

Núm. 55// "Paga, que és gata"

Núm. 54 // ANY BROSSA: commemoració del centenari del seu naixement.

"Per ser feliç, mortal, camina sempre i oblida" (La clau a la boca, 1996, Joan Brossa).