Publicacions del CNL

Núm. 51// "Bones!" en comptes de bon dia, bona tarda, bon vespre o bona nit no és adequat!

Núm. 50// El DIEC2 (Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans) és el diccionari normatiu del català, o sigui el que conté les paraules adequades i correctes. Aquest diccionari és a Internet https://mdlc.iec.cat/ i ens permet dos tipus de cerca: la consulta bàsica i la consulta avançada.

Núm. 49// Tenim noms de lloc que, tot i que aparentment ens semblen molt entenedors pel que fa al significat, en realitat tenen un origen ben diferent del que ens podríem pensar.

Núm. 48// Bunyols de Nadal!

Núm.47// En general, en les paraules compostes i derivades, el segon formant no duplica la r: preromànic, iberoromà, semirecta.

Núm.46// Que Santa Llúcia et conservi la vista!

És una expressió popular que es diu quan algú no troba una cosa que té davant del nas. I és que segons la llegenda, santa Llúcia es va arrencar els ulls quan un jove els hi va elogiar. Com passa amb tots els màrtirs, la santa se sol representar amb una palma i un plat amb els seus ulls.

Núm. 45//Des del 2013, el Consorci per a la Normalització Lingüística dóna a conèixer l'oferta de jocs i joguines en català i en fomenta l'ús i el consum a través de la campanya I tu, jugues en català?.

Núm. 44// Si busquem la paraula 'quer' al Diccionari de la llengua catalana, no obtindrem cap resultat. I, en canvi, és una paraula que apareix en molts topònims que coneixem. De fet, molts noms de lloc, si no s'han format sobre el nom propi d'una persona, perpetuen el lèxic comú de la zona i es converteixen en testimonis molt valuosos de la llengua parlada en temps llunyans.

Núm. 43//Entre els significats de bola del diccionari, hi trobem que pot ser un 'cos esfèric ', 'una mentida' i 'betum'. És curiós que del 'betum' també se'n digui 'bola'. Ens diuen els diccionaris que l'origen d'aquest significat probablement cal buscar-lo en el mot 'bol', terra o argila ocrosa.

Núm. 42// La definició del mot 'atxa' al Diccionari de l'IEC diu:

atxa¹

1 f. [LC] Ciri gran i gruixut de forma prismàtica i de quatre blens.

Així doncs, és clar que una 'atxa' no és una destral, contràriament al que es podria pensar, sinó un ciri gros que encapçala algunes processons de Setmana Santa.