Núm. 263//Tenir ordre en la vida, a casa i a la feina és important. Més que important, essencial per anar més tranquil i no entrebancar-se contínuament. No sabem per quina raó hi ha moltes frases fetes amb can, cal, ca la per expressar el desordre i cap per expressar l'ordre. Curiós, oi? En l'article anterior ja en vam veure una: semblar can Giracamises. Segur que us sona. Però n'hi ha moltes més.

Núm. 262// Saludar-se i acomiadar-se són actes de cordialitat, que ens indiquen les bones maneres (o les males maneres) de la gent. Són potser les expressions més corrents perquè les diem cada dia més d'una vegada.

Núm. 261//Continuant amb l'article de la setmana passada, parlem d'alguns altres exemples que demostren que la llengua del diccionari s'acosta a la llengua viva, perquè en definitiva som els parlants que tenim el poder de fer canviar la llengua, de fer-la evolucionar i de mantenir-la també.

Núm. 260// Cada dia fem servir la llengua per comunicar-nos, tant en converses formals i informals, com per escrit (missatges de correu, WhatsApp, etc.). I és en aquests actes comunicatius que a vegades apareix el dubte, la vacil·lació: "És correcte 'fatxada' en català?"; "S'escriu amb ela geminada 'al·lèrgia'?; "Què vol dir 'escometre'?". És l'hora d'agafar el diccionari o consultar Optimot per tenir la certesa que el resultat del que volem dir o escriure serà correcte, adequat, en definitiva, segons el que diu la normativa. Resolt el dubte, després ve la valoració: és que això no ho diem així, és que sempre ho compliquen, és que així no ho farem mai bé...

Núm. 259// La riquesa lingüística -expressiva, lèxica i paremiològica- del català és indiscutible. I també ho és que una llengua s'empobreix si no es fa servir en tota mena de contextos, arreu i amb tot tipus de gent. Es perden recursos propis quan no la valorem prou i amaguem la llengua o canviem de llengua quan no cal. Això provoca que hi hagi gent que no en conegui prou els recursos i n'ignori la ductilitat i la maleabilitat. Una llengua no viu per ser en un museu o en un diccionari, viu perquè cada dia la fem servir, la fem viure, hi som creatius i formem noves expressions, mots o maneres de dir. Un exemple de creativitat serien les frases fetes amb can i cal. Perquè una llengua cau en gràcia quan fem riure o emocionem parlant-la o escrivint-hi, quan hi som enginyosos i quan desfem i refem contínuament les normes de l'estàndard. Llavors podem ben dir que irradia bones vibres.

Núm.258// Ca meva o meua, ca teva o teua, ca seva o seua, ca nostra i ca vostra són formes generals a les Balears; a Catalunya i València s'usen molt menys, normalment diem a casa meva/meua, etcètera. La forma ca per casa apareix també fossilitzada en alguns noms de lloc per tot el territori de llengua catalana: la Cadavall (és a dir, 'la casa d'avall', a Cistella (Alt Empordà)), la Cadamunt ('la casa d'amunt', a Elx), Carroja ('casa roja' a la Vall de Gallinera, al País Valencià) o bé Sa Canova ('sa casa nova'), Sa Ca-roja ('sa casa roja'), Sa Caveia ('sa casa vella') -aquestes tres últimes donen nom a diferents alqueries mallorquines.

Núm. 257// Per acomiadar l'any 2022 (sí, acomiadar, no "despedir") us portem un Ets i uts sobre les dites, expressions i sentits diversos d'aquests dies. Tradicionalment el "Cap d'Any" ha estat sempre el dia 1 de gener, ja que és quan comença l'any i per tant, un dels extrems d'aquesta mesura de temps. Des de fa uns anys, per influències vàries, aquesta expressió ha passat a designar majoritàriament l'últim dia de l'any, el 31 de desembre.

"Per Nadal, cada ovella al seu corral. Per Sant Esteve, cada ovella a casa seva"

Núm. 256//De ben segur que aquesta frase l'heu sentida més d'un cop perquè ja és un clàssic del nostre refranyer. El que potser desconeixem és per què es va originar i quin significat té.

Núm.255// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d'Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem d'Irene Solà, poetessa, narradora i artista nascuda a Malla el 1990.

Núm. 254// Fem servir ca més l'article masculí o femení més un ofici per parlar de la casa o del negoci de certs professionals, molts dels quals són els tradicionals: cal barber, cal dentista, cal metge, cal notari, ca l'adroguer, ca l'herbolari, ca la carnissera, ca la cosidora, ca la modista, ca la madrona, ca la cotillaire, ca la pastora... A més, hi ha un bon grapat d'expressions populars encapçalades per aquestes formes: cal, ca la (ca na, a les Illes Balears), ca l', can o ca n'.