Núm.293// Continuant amb els articles d'homenatge a gent emblemàtica d'Osona, avui parlarem de Segimon Serrallonga i Morer, poeta, filòleg i escriptor català que va néixer a Torelló el 12 de desembre de 1930.

Núm. 292// Centelles és, geogràficament, un dels últims pobles de la comarca d'Osona si partim cap al Vallès. Situat a l'entrada del congost, el seu nom apareix per primera vegada en registres del segle XII escrit com Centeyes (recordem, com vam veure amb el Brull, que és recurrent el canvi de "ll" per "y" en l'ortografia prefabriana i fins i tot en la pronúncia actual (palla, vull...).

Núm.291// Sovint confós per fonètica amb Centelles, d'altres, per falta d'atenció, amb Taradell, aquest poble a tocar de Vic té un nom, com a mínim, curiós. No té res a veure amb l'Atenes grega, ja us ho avancem.

Núm. 290// Anant a buscar el Collformic des del cantó osonenc, l'últim municipi que es creua és el del Brull, estirat a la falda del Matagalls i compost per diversos nuclis que comparteixen, això sí, un sol gentilici.

Núm. 289// Encetem una nova sèrie d'articles per parlar de l'origen dels noms de les poblacions d'Osona, centrant-nos en els municipis, però sense descuidar-nos els nuclis de població dispersos o sense un ajuntament propi. Avui, per començar, ens acostarem al sud de la comarca, al municipi de Balenyà, per conèixer la seva etimologia i els gentilicis dels seus nuclis de població.

Núm. 288// Mal ens pesi, de vegades hem de dir que algú té menys capacitats intel·lectuals del normal. Això s'ha relacionat, des de sempre, amb la curtedat, arribant a generar expressions del tipus "curt de gambals", "curt de mires" o comparacions com ara "curt com una cua de conill" o "més curt que una escala d'abastar maduixes".

Núm. 287// Totes les emocions, com ara la tristesa, afecten la salut de les persones. Pot provocar alteracions en la son, l'apetit, mals de cap, absència de menstruació, palpitacions i fatiga. És una emoció connotada negativament, evitem els tristos i ells a vegades també ens eviten. Però a vegades és necessari estar-ho perquè serveix per passar un dol o bé perquè ens fa reflexionar sobre coses que no han anat bé en la nostra vida. La persona trista obvia els factors externs i això el porta a isolar-se. Cal dir, però, que trist(a) no sols es fa servir per als éssers animats que senten aquesta emoció que hem descrit, pot tenir altres valors, que és el que veurem en aquest article: altres casos en què s'aplica l'adjectiu.

Núm. 286// Per llegir aquest article, es recomana que poseu una cançó d'Antònia Font (Dins un iglú), la tonada de la qual diu: «Ses coses no són fàcils per (a) ningú dins aquest iglú tan descongelat, tanta longitud, tan ple de finals, tan privat de tu.». En efecte, la tristesa pot ser causada per diversos motius: per enyor, per una malaltia, per un mal resultat acadèmic, per la mort d'un ésser estimat, per l'acomiadament en una feina o per un desamor. Fins a cert punt ens cal -per saber apreciar els bons moments de la vida, que també hi són. Bé, no ens enrotllem més i passem a l'objectiu d'aquest escrit: els sinònims i els valors de trist(a).

Núm. 285//Teniu gaire memòria, vosaltres? O bé sou dels qui anoteu tot el que heu de fer en una llista o en una agenda? És sabut que la memòria es deteriora amb el pas dels anys, sobretot a partir dels 60 o 65 anys, però si es manté una vida activa i sana aquest deteriorament pot ser més lleu. El seu moment òptim s'estima que se situa al voltant dels 26-30 anys. Als 40 anys, fruit de l'evolució normal de l'ésser humà i de la seva inevitable pèrdua de facultats, aquesta funció ja presenta mancances que, tanmateix, llevat d'excepcions, no interfereixen en el desenvolupament normal de les activitats diàries de ningú.

Núm. 284// En Jaume Coll Mariné és un poeta i músic osonenc. Combina la poesia, la traducció i l'edició amb la música, és baixista i contrabaixista al grup de pop-rock Obeses.