Núm. 313// En aquest número 10 ens acostem a un dels pobles amb més habitants d'Osona, proper a la denominació de ciutat. Documentat primer com a gual per a creuar el riu Ter, curs d'aigua al qual deu la seva mida i vitalitat actuals, trobem primer el seu nom escrit com a Meseleo en documents que descriuen el recorregut entre Torelló i Roda de Ter, que al segle X ja eren nuclis de població importants. És per això que en molts dels primers documents va acompanyat de vado per assenyalar que és un punt per travessar el riu.

Núm.312// El municipi de Malla, situat a la riba de la riera de Tona prop d'on aquesta es troba amb el Gurri, és una antiga població que ha passat per mans diverses. Va créixer entorn d'un castell situat al puig del Clascar o de Malla, i passà per les mans de diverses famílies nobles, de les esglésies de Vic i de Ripoll, i finalment acabà essent propietat de la família dels Cabrera, en concret de Roger de Malla, de la qual prengué el nom definitiu.

Núm. 311//

Ai coi! Quins cordons...

Segur que molts de vosaltres alguna vegada heu dit un mot o una expressió en comptes d'una altra perquè heu considerat que en un context determinat era malsonant, inconvenient o fins i tot tabú. I, en canvi, heu dit igualment el que volíeu dir, però d'una manera que us ha semblat més suau, més atenuada i més correcta.

Num. 310//Com cada any en aquesta època, tornen aquells tres personatges savis i màgics, amb una certa aurèola de misteri, que venen de terres llunyanes i ignotes amb alguns regals per als més menuts de la casa i també, per què no?, per als altres.

Núm.309// Aprofitant que aquí celebrem Sant Esteve, avui us parlarem de la sensibilització, que és el fenomen fonètic que produïm molts parlants quan pronunciem aquesta festivitat. Consisteix a pronunciar determinats sons consonàntics que en d'altres contextos són muts. Parlem de certes consonats mudes que passen a ser pronunciades quan les trobem a final de mot i van seguides d'una paraula que comença amb vocal: en aquest cas en referim a la -t de final de sant -que normalment és muda- però que seguida de la primera vocal d'Esteve, passa a dir-se: [sántəstéβə].

Núm.308// Quina por, oi? No és la lletra d'un grup metal, no. És un fragment d'un cant medieval apocalíptic que perdura fins avui. Cada any, la nit de Nadal, a diverses esglésies de Mallorca, Catalunya, l'Alguer i el País Valencià, s'entona a cappella el Cant de la Sibil·la. És una cançó que profetitza la fi del món, com ja deveu haver deduït, amb versos atribuïts a l'escriptor mallorquí Anselm Turmeda, que va traduir al català el Iudicii signum (el llibre del judici final).

Núm.307// Si fem una cerca al diccionari del mot 'nadala' trobem que té diferents significats, tots relacionats, això sí.

Núm. 306// Durant la dominació britànica a Menorca hi va haver grans canvis: va millorar l'administració local, la indústria, el comerç i es van crear noves regles per a la protecció i regulació de la ramaderia i l'agricultura. També és coneguda la carretera que el governador anglès sir Richard Kane va posar en marxa i que porta encara el seu nom: el camí d'en Kane.

Núm.305// L'ocupació britànica va començar amb la conquesta austriacista de Menorca durant la Guerra de Successió. Aquesta ocupació va deixar empremta en el menorquí amb la catalanització fonètica de paraules angleses com, per exemple, boínder (que ve de bow window, 'balcó tancat'). Són anglicismes que van arrelar en la parla dels illencs i que s'han conservat més o menys vius fins avui.

Núm. 304//Menorca va estar sota el domini del Regne Unit en diferents períodes dels segles XVIII i XIX: entre el 1708 i el 1756, entre el 1763 i el 1782, i finalment entre el 1789 i el 1802. A causa d'aquesta ocupació, el menorquí va incorporar un nombre gens negligible d'anglicismes, molts dels quals s'han anat perdent, però encara n'hi ha que perviuen