Núm.283//Des de fa uns anys hi ha una voluntat d'adaptar la llengua a la igualtat de gènere entre dones i homes, amb fórmules més o menys encertades des del punt de vista gramatical. Tothom recorda el "totis", els textos escolars plens de "nens i nenes" i fins i tot podem trobar algun surrealista "infants i infantes" (infanta és la neta d'un rei, no existeix el nom "infant" amb morfema de femení).

Núm.282// Continuant amb les expressions sinònimes del verb importar, per treure importància a una cosa i per tranquil·litzar els nostres interlocutors, els podem dir: «No és res. Ja passarà». Semblantment al francès i a l'italià (Ça ne fait rien; Non fa niente), usem també: «No pateixis pel copet que m'has donat al cotxe, no hi fa res». Però en tenim més: no importa, no passa res, està (tot) bé, no et preocupis, no t'hi amoïnis, (no hi ha) cap problema, no n'hi ha per a tant, tant és, és igual, no és gran cosa, tranquil, calma, això és millor que res, no té importància, no és important, etc.

Núm. 281//La importància de les coses és molt relativa. N'hi ha que es posen a plorar a la mínima perquè fan massa cabal del que els diuen. Per contra, a d'altres els entra per una orella i els surt per l'altra. I d'aquests darrers parlarem avui, dels qui els importa poc qualsevol cosa. O, més ben dit, de les expressions que hi ha sobre la poca importància que acordem a les coses o a les persones.

Núm.280// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d'Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Salvador Giralt (Barcelona, 1945), que és poeta, narrador i rapsode. Viu des de fa molts anys a Sant Hipòlit de Voltregà i és amant de les llargues caminades per arreu de Catalunya i presideix la Societat de la Migdiada. És matemàtic de professió i es dedicà a l'ensenyament secundari fins que es jubilà.

Núm. 279// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d'Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem d'Anton Carrera i Busquets (Vic, 1943), que és poeta, pintor i rapsode. És de Sant Julià de Vilatorta i hi viu des que es va jubilar després de trenta-un anys dedicant-se a la docència de llengua i literatura catalanes a l'ensenyament secundari.

Núm. 278// «Alegria! Ses velles se xapen de riure. Es dies s'acaben i es fars il·luminen ses góndoles entre ses cases.», com diuen els Antònia Font en una de les seves cançons més conegudes. Com que l'alegria no dura pas sempre, mentre estem en un bon moment, aprofitem-ho. No pensem en res més, sols en l'ara, perquè l'avenir el construïm ara mateix i el que fem avui repercutirà en el demà. Sí, es pot dir que el futur no existeix, existeix el moment present.

Núm. 277// Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d'Osona vinculades a la llengua i a la literatura, avui parlarem de Josefa Contijoch i Pratdesaba, escriptora nascuda a Manlleu el 1940, l'any de l'aiguat. Filla d'una família d'impressors i llibreters, de petita ja era una apassionada de la lectura. Va estudiar comerç i idiomes, i després Filologia a la Universitat de Barcelona. 

Núm. 276// 'Fer moixoni' ha resultat ser l'expressió menys coneguda de les trenta que es van proposar aquest any per a la campanya "A l'abril, cada paraula val per mil".

Núm. 275// Maria Dolors Orriols (Vic, 1914 - Barcelona, 2008) va ser una escriptora, editora, traductora i activista cultural catalana.

Núm.274// Carles Dachs Clotet (Santa Eugènia de Berga, 1987) és poeta, traductor i editor, i va ser cofundador d'"Els Papers Díscols", una petita col·lecció de plaquetes de poesia. Dachs és, també, professor de català i, entre 2017 i 2021, va ser lector de català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest. Allà, amb Kálmán Faluba i Balázs Déri, va traduir una antologia de poesia hongaresa contemporània publicada a la revista Reduccions. A més, aquest març ha participat a l'estada de traducció de poesia catalana a l'hongarès i a l'inrevés que acull la residència Faberllull d'Olot.