Núm. 223 // Cada paraula val per mil...

El passat mes d'abril els aparadors de molts comerços d'Osona van guarnir-se amb els cartells de la desena edició de la campanya "A l'abril cada paraula val per mil" que contenien trenta mots poc freqüents que volíem tornar sentir a dir.

Núm. 222// El TERMCAT, que és la institució que vetlla per tenir la terminologia en català al dia, va elaborar fa temps un tríptic sobre la terminologia del manga que no ha perdut gens de valor ni d'actualitat.

Núm. 221// Segons la Gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans, la construcció temporal amb el verb portar (o dur), fins ara no normativa, passa a ser correcta tant en registres informals com formals.

Núm. 220// Segons la nova gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans, per expressar la temporalitat o la causa es poden fer servir dues construccions amb infinitiu: en + infinitiu i al + infinitiu. La primera és clarament més formal que la segona; tanmateix, totes dues són correctes.

Núm. 219// Quan apareix inesperadament una persona de qui es parlava en una conversa, sovint en termes no gaire elogiosos, se sol dir «Parlant del rei de Roma...».

Núm. 218//Cada llengua té el seu funcionament, la seva lògica, el seu ordre intern. Això es pot veure clarament en algunes expressions o locucions. Per exemple, en català diem «una fotografia en blanc i negre», en aquest ordre, com ho fa també el castellà (en blanco y negro) i l'italià (in bianco e nero), però altres llengües del nostre entorn l'inverteixen. En francès diuen une photo (en) noir et blanc i en portuguès també, uma foto (em) preto e branco, en anglès black and white photos i en alemany Schwarzweissfotografie. Aquest ordre el mantenim en l'expressió no tot és blanc o negre, amb la qual volem expressar que s'han de relativitzar les coses: «La Sílvia no és tan dolenta com sembla. No tot és blanc o negre».

Núm. 217// Les expressions col·loquials tenen un gust especial, autèntic, que ens transporten a les vivències i als sentiments. No són gens insípides i a cada generació se'n creen de noves. Per això és tan important l'ús del català en la vida diària, en tot àmbit i moment. Una llengua no s'ha de mantenir ad eternum com sempre ha estat, sinó que s'ha de reinventar i recrear contínuament. En cas contrari, s'empobreix i els mateixos parlants la desvaloren. Un exemple de la riquesa popular del català és la quantitat d'expressions per al concepte de 'no assistir a classe'.

PER MATAR EL CUC

Núm. 216// Fer un mos a la feina és molt típic d'arreu. Quan tenim un xic de gana, entre àpats, solem picar o menjar alguna cosa que ens permeti aguantar fins al dinar o al sopar. D'aquesta manera no ens ronquen tant els budells i ens sentim més bé. El més sa seria menjar alguna peça de fruita, un grapat de fruita seca o de panses, o també un iogurt. Modernament, han aparegut els snacks (terme que no apareix en el DIEC, però sí que recull el Termcat, i que significa 'aliments, sovint de fabricació industrial i envasats en porcions individuals, concebuts per ser consumit entre àpats'). Quins snacks tenim a l'abast?

Núm. 215// Continuant amb els articles d'homenatge a gent emblemàtica d'Osona, avui parlarem d'en Lluís Solà i Sala, poeta i dramaturg nascut a Vic el 1940.

Núm. 214// El català està de festa!, ara amb el Carnestoltes. Com sabeu prou bé, és la festa en què una colla d'eixelebrats es disfressa i desvergonyidament es passeja pels carrers dels pobles i ciutats amb molta alegria. És la disbauxa abans de la Quaresma, que és l'època compresa entre el Carnestoltes i la Pasqua de Resurrecció, durant la qual l'Església ordenava dejunis i abstinències en memòria dels quaranta dies que Jesucrist va dejunar al desert. A més, el Carnestoltes és un ritual de transformació en què la joia i la disfressa tenen un paral·lel amb el despertar de la natura. És una festa lligada al cicle lunar, ja que coincideix sempre amb la lluna nova (és a dir, quan no es veu la lluna) i no s'escau mai el mateix dia.