Núm. 193// En les llengües hi ha diferents registres de formalitat i d'especialitat. Els experts en una matèria solen usar les paraules més concretes i específiques que sovint la resta de mortals no coneixem o no entenem del tot. Això passa en molts àmbits: en la filologia, en les matemàtiques, en la física, en la química, en la biologia... I, és clar, també en la medicina. Cal dir que en aquest darrer camp ens hi hem acostumat una mica i alguns termes cultes o savis han passat a ser coneguts per una gran part de la població. Fem una repassada dels termes populars de malalties més usuals? Va!

Núm. 192// La suma de monedes, o sigui, els diners, són tan importants en la nostra vida diària que han generat moltes variants en la llengua col·loquial. Tenim la paraula pèmpins (una variant de cèntims), que no trobareu recollit als diccionaris normatius, però que és utilitzat -o era utilitzat- en el llenguatge familiar, sobretot adreçat a les criatures, i que té la seva gràcia.

Núm. 191// La paraula diner, que prové del llatí denarius (moneda d'argent de deu asos), no és l'única que tenim per designar el conjunt de monedes i cabals de cadascú. Hi tenim també la paraula cèntims, que ve d'antic però que ha reviscolat molt com a centèsima part de l'euro. Ara bé, on més sinònims trobem del mot diner és en la llengua col·loquial. Fixem-nos-hi.

Núm. 190// Si hi ha un camp que el món anglòfon té el monopoli en exclusiva aquest és la informàtica. No podem oblidar que els nous conceptes es creen gairebé sempre a Silicon Valley i, per extensió, als Estats Units d'Amèrica.

Núm. 189// La Revolució Industrial de la segona meitat del segle XVIII va començar a la Gran Bretanya i es va anar estenent per Europa, la qual cosa va significar un canvi radical d'estil de vida i de costums.

Núm. 188// L'esport ens ha permès l'entrada d'una bona pila de vocabulari d'origen anglosaxó, per començar la mateixa paraula esport (adaptació ortogràfica i fonètica de sport). Hi ha nombrosos noms de pràctiques esportives que venen de l'anglès com futbol, voleibol, basquetbol, handbol, corfbol, etcètera -aquesta darrera encara no admesa per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Núm. 187// Com vam dir la setmana passada, l'anglès ha configurat una part del nostre llenguatge quotidià paral·lelament a les transformacions socials, ja que la cultura anglosaxona ens ha influenciat de manera decisiva. L'adopció d'un estil de vida americà, amb l'aparició de nous estils musicals, de nous estils de vida o de noves peces de roba, ha permès també la introducció de nombrosos anglicismes a partir dels anys 50.

Núm. 186// Els contactes entre llengües no són una novetat del nostre temps, sempre n'hi ha hagut. El català, llengua romànica -que vol dir que deriva del llatí-, ha rebut diverses influències, sobretot del castellà, de l'occità, de l'àrab i del francès. En els darrers cent vint anys també hi podríem incloure l'anglès, que ens ha aportat moltes paraules que ens eren necessàries perquè simplement no existien en la nostra llengua.

Núm. 185// El verb fotre, fúmer o cardar pertanyen al registre col·loquial de la llengua, el més informal. Són coneguts i utilitzats encara, però ho eren molt més abans. En aquests nivells informals del català ara per ara hi trobem moltíssimes interferències del castellà. Tot allò que es crea de nou en castellà informal sovint arriba al català i s'hi queda sense resistències.

Núm. 184// Tots hem sentit alguna vegada que els insults en català no són forts. Que sembla que no tinguem mala llet, que queda més dur un «cabrón» que un genuí «cabró»! En aquest article intentem desmentir afirmacions com aquesta, i establir un petit rànquing d'insults genuïnament catalans des dels més ingenus o suaus fins als que ens permeten treure tota la ràbia que ens provoca algú o alguna cosa. Som-hi!