Sobre cuca i cuques

338// Fa dies vam veure que hi havia un recurs lingüístic, el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, que ens podia ser molt útil.

337//Els articles personals en i na venen de les formes llatines de vocatiu DOMINE 'senyor' i DOMINA 'senyora'. A la part més poblada del català central han estat reemplaçats pels articles definits el i la (o l' davant noms començats per vocal o hac més vocal).

Els articles en, el, lo, na, la, n', l' davant noms propis de persona 336//En bona part del territori on es parla català es fa servir un article que precedeix el nom d'una persona o d'un animal (excepte quan és un vocatiu, és a dir, quan cridem algú: Lluís, vine aquí, sisplau!).

Núm.335// Cada ofici, i també cada persona, contribueix decisivament en la construcció d'una llengua. Com sabem prou, en cada professió hi ha el seu vocabulari propi, el seu argot professional i el seu llenguatge especialitzat.

Una joia Núm. 334// De jove, l'entusiasta clergue Mossèn Antoni M. Alcover havia recollit cançons i rondalles de pagesos. Segons ell, hi sortien paraules arcaiques i dialectals que no es trobaven en cap diccionari.

Núm. 333//Molt sovint hi ha obres, grans obres, que són resultat d'un treball d'un grup d'experts, i en part també d'un col·lectiu, i de les quals gran part del públic no sap res.

332//Entre el Sorreig i vora el Ter hi ha diversos municipis que comparteixen part del nom: Voltregà, amb les seves Masies i les seves parròquies de Santa Cecília i Sant Hipòlit.

331//Entre els qui no diuen ni piu i els xerramecs hi ha d'haver un punt d'equilibri, no creieu? Xerrotejar és bo quan les criatures aprenen a parlar, com qualsevol aprenent: ja se sap, "Fent i desfent aprèn l'aprenent".

330//És evident que un aspecte que ens identifica com a humans és el fet de parlar, o dit altrament, el llenguatge verbal. És igualment cert que els qui tenen una discapacitat auditiva o de la parla es poden comunicar amb el llenguatge de signes, que és tan humà com el verbal.