El català a Santa Coloma de Gramenet

La situació del català a Santa Coloma ha anat variant en les darreres dècades fruit de les onades migratòries, dels canvis tecnològics i de les polítiques públiques que, en col·laboració amb la societat civil, han fomentat el coneixement i l'ús del català.

Santa Coloma de Gramenet és la ciutat on va néixer el model d’immersió lingüística l'any 1983. L'any 1989, l'Ajuntament va ser soci fundador del Consorci per a la Normalització Lingüística. I, l'any 1998, el CNL L’Heura va iniciar l’Ofercat per estudiar l'oferta lingüística del comerç de la ciutat.

Santa Coloma de Gramenet és una de la ciutats de Catalunya sobre la qual s'han fet més estudis sociolingüístics. En aquest apartat hem fet una selecció de publicacions que permeten aproximar-ne la situació actual a partir de diferents metodologies, centrats en la ciutat o en l'àrea del Barcelonès nord.

Si necessiteu altres dades sobre el CNL L'Heura que no heu trobat en els informes llistats, no dubteu a sol·licitar-les a través d'aquest formulari.

A continuació presentem un conjunt de dades i gràfics que permeten entendre la situació sociolingüística de Santa Coloma:

Gràfics sobre la població, el coneixement i l’ús del català

Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges, 2021. https://www.idescat.cat/pub/?geo=mun:082457&id=ceph#Plegable=geo 

Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges, 2021. https://www.idescat.cat/pub/?geo=mun:082457&id=ceph#Plegable=geo 

Estadística de característiques essencials de la població i els habitatges, 2021. https://www.idescat.cat/pub/?geo=mun:082457&id=ceph#Plegable=geo 


 

Torres Pla, J. (2023). El català a Catalunya, al País Valencià, a les Illes i a les seves ciutats grans el 2021. Revista De Llengua I Dret, (80), 173 i 188. https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4031

Torres Pla, J. (2023). El català a Catalunya, al País Valencià, a les Illes i a les seves ciutats grans el 2021. Revista De Llengua I Dret, (80), 173 i 188. https://doi.org/10.58992/rld.i80.2023.4031

"IVLI (Índex de Vitalitat Lingüística Intergeneracional): l’índex [...] té en compte, per a cada variable, la dada corresponent a la població gran (60 anys i més) i la corresponent al grup més jove (de 2 a 19 anys), combinades de la següent manera: la dada percentual que correspon a la població més jove es divideix per la dada percentual que correspon a la població gran, es resta 1 i es multiplica per 100. Si el percentatge corresponent als grans és 25 % i als joves és 50 %, el càlcul serà el següent: (50/25) - 1) × 100 = 100. Vol dir que hi hauria un creixement d'avis a nets que seria del +100 % sobre el percentatge dels avis. Aquest índex permet veure el decreixement o creixement de la variable quan disminueix l'edat, tot partint del nivell que correspon al grup humà que fa més temps que és present a la societat. Ens permet veure la dinàmica sociolingüística existent en el moment actual i, fins a cert punt, tenir una idea de com podria ser l'evolució futura si no canviessin les condicions actuals. Aquest índex l'anomeno Índex de Vitalitat Lingüística Intergeneracional (IVLI) i es pot aplicar a cada una de les variables sociolingüístiques."

Repositori d’enllaços d’estudis sociolingüístics

Última actualització: 03/12/25