Cercar Cerca avançada
Tornar

2. Els noms i els adjectius

Bàsic 1

Els noms

Un nom és una paraula que serveix per designar objectes, persones, idees… Són noms paraules com ara elefant, pi, taula, moble, felicitat, Catalunya, ordinador…

Tots els noms tenen un gènere determinat, masculí o femení, i els podem assignar un nombre, singular o plural.

→ elefant és un nom masculí singular; taula és un nom femení singular
→ elefants és un nom masculí plural; taules és un nom femení plural

Pots consultar les fitxes del gènere i del nombre.

Classificació dels noms

  • Els noms comuns fan referència a objectes, éssers animats, éssers inanimats o conceptes. S’escriuen en minúscula.
       dona, lleó, muntanya, diners, simpatia…
     
  • Els noms propis designen individualment un ésser únic, un lloc concret. S’escriuen en majúscula inicial i són els noms de persona, els noms de lloc, els noms dels països i dels personatges de ficció.
       la Joana, en Pere, el Montseny, Alacant, Palma, Andorra, la Catalunya del Nord, la Unió Europea, en Massagran…

Els adjectius

Els adjectius serveixen per descriure les persones, els animals i les coses. Indiquen les qualitats i les característiques dels éssers o les coses.
   La noia curiosa mirava per la finestra oberta.

Els adjectius poden tenir diferent gènere, masculí o femení, o nombre, singular o plural. Els adjectius coincideixen en gènere i nombre amb el nom que complementen.
   la samarreta vermella, el llibre blanc, la noia simpàtica, el país extraordinari, els viatges interessants
 

Pots consultar les fitxes del gènere i del nombre.

Els gentilicis

Els gentilicis són els noms i els adjectius amb què es designa les persones i els objectes en relació amb el lloc de procedència.
   de Catalunya > català
   del Brasil > brasiler
   del Marroc > marroquí

Per tant, relacionen un nom propi amb un nom comú o un adjectiu:
   Aquest cuiner català és conegut arreu del món.
   A la classe hi ha senegalesos, russos, colombians i un alumne veneçolà.

Tot seguit hi ha una llista de llocs amb el gentilici corresponent:
   de l’Àfrica > africà, africana
   d’Amèrica > americà, americana
   de l’Àsia > asiàtic, asiàtica
   d’Europa > europeu, europea

   d’Albània > albanès, albanesa
   del País Basc > basc, basca
   del Brasil > brasiler, brasilera
   de Colòmbia > colombià, colombiana
   de França > francès, francesa
   del Marroc > marroquí, marroquina
   de Rússia > rus, russa
   del Senegal > senegalès, senegalesa
   d’Ucraïna > ucraïnès, ucraïnesa
   de Veneçuela > veneçolà, veneçolana

  Pots consultar la llista completa de gentilicis a la fitxa corresponent.

Bàsic 2

D’alguns noms comuns podem obtenir el nom d’algunes activitats, oficis o professions. Això ho fem afegint algunes lletres als noms:

   jardí > jardiner
   carta > cartera
   camió > camionera

Sufix que afegim al nom Nom de l’ofici, l’activitat o la professió
-er, -era
-aire
-à, -ana
-ant
-ista
-or, -ora
fusta > fuster, fustera; carta > carter, cartera
escombra > escombriaire
cirurgia > cirurgià, cirurgiana
estudiar > estudiant
piano > pianista; trompeta > trompetista
jugar > jugador, jugadora

Bàsic 3

Els adjectius superlatius i els diminutius

  • Els adjectius superlatius expressen una qualitat o modalitat en un nivell d'intensitat màxim. Per formar els adjectius superlatius fem servir els sufixos següents:
Adjectiu superlatiu Terminació  Adjectiu superlatiu
ple
negre
sec
content       
gruixut
-íssim
-íssima
-íssims
-íssimes
pleníssim, pleníssima, pleníssima, pleníssimes
negríssim, negríssima, negríssims, negríssimes
sequíssim, sequíssima, sequíssims, sequíssimes
contentíssim, contentíssima, contentíssims, contentíssimes
gruixudíssim, gruixudíssima, gruixudíssims, gruixudíssimes
  •  L’adjectiu diminutiu afegeix una idea de petitesa o una connotació afectiva. Es forma amb els sufixos següents:
Adjectiu Terminació Adjectiu diminutiu
petit
groc
bonic
curt
calent
-et
-eta
-ets
-etes
petitet, petiteta, petitets, petitetes
groguet, grogueta, groguets, groguetes
boniquet, boniqueta, boniquets, boniquetes
curtet, curteta, curtets, curtetes
calentet, calenteta, calentets, calentetes

Elemental 2

Els plural dels substantius i els adjectius

  • La formació del femení es fa afegint una -a a la forma no marcada, que correspon a la forma del masculí singular. Per formar el plural, cal afegir-hi una -s, i si volem formar el femení plural, s’hi afegeix -es. A la llista següent hi ha adjectius bàsics en què per aplicar-hi aquest paradigma hi ha canvis ortogràfics.
Masculí singular  Femení singular  Masculí plural  Femení plural
verd
dolent
rodó
nostre
groc
nebot
blau 
lleig
boig
tranquil
blanc
ros
oncle
verda
dolenta
rodona
nostra
groga
neboda
blava
lletja
boja
tranquil·la
blanca
rossa
tia
verds
dolents
rodons
nostres
grocs
nebots
blaus
lletjos
bojos
tranquils
blancs
rossos
oncles
verdes
dolentes
rodones
nostres
grogues
nebodes
blaves
lletges
boges
tranquil·les
blanques
rosses
ties
  • Hi ha adjectius que tenen una forma de plural no diferenciada entre el masculí i el femení.
Masculí i femení singular Masculí i femení plural
corrent
amable
integral
marró
violeta
corrents
amables
integrals
marrons
violetes

Derivats

Noms abstractes
-etat -itat -ància -ió -dat, -tat
sobri > sobrietat 
notori > notorietat
segur > seguretat
escàs > escassetat  
breu > brevetat
arbitrari > arbitrarietat
contrari > contrarietat
tenaç > tenacitat
capaç > capacitat 
periòdic > periodicitat 
còmic> comicitat
elèctric > electricitat
probable > probabilitat  
idoni > idoneïtat
constant > constància
abundant > abundància
elegant > elegància
extravagant > extravagància
exuberant > exuberància
ignorant > ignorància
intolerant > intolerància
indecís > indecisió   mal > maldat
igual > igualtat
cruel > crueltat
Tendència o propensió
-ós, -osa -enc, -enca
roca > rocós, rocosa
seda > sedós, sedosa
llard> llardós, llardosa
càrrega > carregós, carregosa
espai > espaiós, espaiosa
Nadal > nadalenc, nadalenca
Pirineu > pirinenc, pirinenca
agre > agrenc, agrenca
estiu> estiuenc, estiuenca

pissarra > pissarrenc, pissarenca
roig > rogenc, rogenca

 Podeu ampliar la informació sobre derivació amb la fitxa dels processos de formació lèxica.

Enllaços relacionats

Filtres

Nivell