27. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
Bàsic 1
Els verbs ser i estar
- El verb ser és útil per a les presentacions.
Qui ets? Soc l’Anna.
I tu, qui ets? Soc en Pere.
Qui sou? Som l’Anna i en Pere.
I ells, qui són ells?
- Fem servir el verb ser per expressar característiques permanents.
Ella és catalana.
El carrer és molt llarg.
Aquesta ciutat és molt agradable.
SER | ||
---|---|---|
jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès |
soc ets és som sou són |
Soc en Ramon. Ets l'Eva, oi? Ella és la Maria i és arquitecta. Som molt responsables. Sou les primeres a arribar. Aquelles noies són germanes. |
- En canvi, per expressar característiques no permanents, temporals o transitòries, fem servir el verb estar.
És el primer dia de classe i estic nerviosa.
Sempre està cansat perquè treballa moltes hores.
ESTAR | ||
---|---|---|
jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès |
estic estàs està estem esteu estan |
Estic molt content. Em sembla que estàs molt il·lusionada. Darrerament està cansada. Estem nerviosos per l’examen. Atenció, que esteu distrets! Aquelles noies estan concentrades per treballar. |
Bàsic 2
Els verbs anar i anar-se’n
- Fem servir el verb anar per indicar un desplaçament a algun lloc.
Ara anem al supermercat.
Cada dia vaig al gimnàs.
Quan aneu a l’escola, vosaltres dos?
ANAR | ||
---|---|---|
jo tu ell, ella, vostè nosaltres vosaltres ells, elles, vostès |
vaig vas va anem aneu van |
Vaig al supermercat. Vas a l’escola? Va al metge. Dilluns anem a jugar a futbol. On aneu tan de pressa? Van cap a casa. |
- Fem servir el verb anar-se’n com a sinònim de marxar (d’un lloc).
Quan la classe acaba, els alumnes se’n van.
Després d’esmorzar me’n vaig cap a la feina.
A quina hora te’n vas?
ANAR-SE’N | MARXAR | ||
---|---|---|---|
me'n vaig te'n vas se'n va ens n'anem us n'aneu se'n van |
Ja me'n vaig! A quina hora te'n vas de classe? Em diu que ja se'n va. Si no veniu de seguida, ens n'anem. Quin dia us n'aneu de viatge? Cada dia se'n van més tard. |
marxo marxes marxa marxem marxeu marxen |
Marxo a les tres. A quina hora marxes? Ella no marxa fins al vespre. Marxem cap a casa. Quan acaba la classe, marxem a casa. Quin dia marxen elles? |
- Les formes ens n’anem i us n’aneu també es poden escriure ens en anem i us en aneu, tal com les pronunciem habitualment.
Quin dia us en aneu, vosaltres?
Nosaltres ens en anem dimecres vinent.
Filtres
- 1. L'alfabet
- 2. Les vocals
- 3. L'apostrofació i les contraccions
- 4. Les consonants
- 5. Les esses: s, ss, c, ç, z
- 6. Les oclusives: p/b, t/d, c/g
- 7. La b i la v
- 8. La m i la n
- 9. La h
- 10. La ela geminada: l·l
- 11. Els sons de la erra: r i rr
- 12. La g i la j
- 13. La tx i la ig
- 14. La ix i la x
- 15. Les síl·labes
- 16. La separació de síl·labes, diftongs i hiats
- 17. L’accentuació gràfica
- 18. Els accents diacrítics
- 19. La dièresi
- 20. Sons en contacte
- 21. El guionet
- 1. L'article
- 2. Els noms i els adjectius
- 3. El gènere de noms i adjectius
- 4. El nombre de noms i adjectius
- 5. Els demostratius
- 6. Els numerals
- 7. Els interrogatius
- 8. Els possessius
- 9. Els quantitatius i els indefinits
- 10. Tipus d'oracions
- 11. Les oracions subordinades
- 12. El subjecte
- 13. Els verbs
- 14. Els temps verbals
- 15. Indicatiu: present, futur i condicional
- 16. L’ús dels temps verbals
- 17. Contrast de passats
- 18. L'imperatiu
- 19. Les formes no personals del verb
- 20. Els verbs de la primera conjugació
- 21. Els verbs de la segona conjugació
- 22. Els verbs de la tercera conjugació
- 23. La durabilitat
- 24. Les perífrasis verbals
- 25. La modalitat
- 26. Els verbs irregulars
- 27. Els verbs 'ser', 'estar', 'anar', 'anar-se'n' i 'venir'
- 28. Verbs amb pronom
- 29. L’atribut i el complement predicatiu
- 30. El complement directe
- 31. El complement indirecte
- 32. El complement preposicional
- 33. El complement circumstancial
- 34. El complement del nom
- 35. Els pronoms personals forts
- 36. Els pronoms febles
- 37. La combinació de pronoms
- 38. Els pronoms relatius
- 39. Els adverbis
- 40. Les preposicions
- 41. Les conjuncions
- 42. Connectors temporals
- 43. Les formes cap a / cap, fins a / fins i com a / com
- 44. Bé, bo, malament, dolent
- 1. El lèxic català
- 2. Processos de formació lèxica
- 3. Sinonímia i antonímia
- 4. Expressivitat del lèxic
- 5. La precisió lèxica
- 6. Els barbarismes
- 7. Lèxic específic i estructures
- 8. Dades personals
- 9. Presentacions
- 10. Els gentilicis
- 11. Descripció física, roba i colors
- 12. Converses telefòniques
- 13. Formes de cortesia
- 14. Expressions: estat físic i d'ànim, aconsellar, suggerir, opinar i debatre
- 15. Exclamacions
- 16. El pas i l'organització del temps. Les hores i les parts del dia
- 17. La família
- 18. La ciutat i el camp
- 19. Oficis i professions
- 20. Les parts del cos
- 21. Fórmules per opinar, disculpar-se, argumentar, suggerir...
- 1. Generar, seleccionar i ordenar idees
- 2. Lligar les idees: connectors i marcadors textuals
- 3. Preparar intervencions orals
- 4. Adequar el text al receptor
- 5. Els tractaments protocol·laris
- 6. Els registres lingüístics
- 7. La puntuació
- 8. Les abreviacions
- 9. Les majúscules i les minúscules
- 10. El missatge al mòbil
- 11. El missatge de veu i la conversa telefònica
- 12. El correu electrònic
- 13. Les instruccions
- 14. La notícia
- 15. La felicitació i la invitació
- 16. La postal
- 17. La nota
- 18. L'avís
- 19. L'anunci
- 20. La carta personal
- 21. La carta formal
- 22. La descripció
- 23. La narració
- 24. L'explicació
- 25. L'argumentació
- 26. L'esquema i el resum
- 27. La predicció
- 28. Les varietats del català
- 29. El català, llengua d'Europa
- 30. El marc legal del català