21 dies per parlar en català amb tothom, sempre, a tot arreu

21 dies. Aquest és el temps que cal segons els experts per modificar un costum. Qui no té 21 dies? És un gest petit, el que cal, un gest petit i repetit al llarg de tres setmanes, a fi que el nostre cervell l'adopti i el faci seu amb tota normalitat. Pot ser deixar de fumar, deixar de mossegar-nos les ungles, qualsevol hàbit quotidià que vulguem deixar enrere.

I un dels hàbits més freqüents a casa nostra és el dels catalanoparlants que canvien automàticament de llengua quan algú els parla en castellà o, senzillament, quan s'adrecen a algú que pels trets físics no reconeixen com un autòcton. Les estadístiques canten: 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua, és a dir, abandonen el català quan algú els parla en castellà.

Aquesta conducta és perjudicial per a la supervivència del català perquè fa que desaparegui de tots els espais i dificulta que els qui encara no el parlen el puguin aprendre i practicar. Per això cal capgirar aquest hàbit. Perquè parlar català amb tothom és ajudar els qui l'aprenen, és fer la llengua útil i necessària, és donar-li una oportunitat de continuar existint. I sobretot perquè les llengües es moren si no es parlen. Si amaguem el català el fem prescindible. La conseqüència d'aquest hàbit la podem veure als mateixos carrers i establiments de molts municipis de les comarques gironines, on cada cop se sent menys català.

És per aquest motiu que es posa en marxa la campanya "21 dies", una iniciativa que té per objectiu que reflexionem sobre l'ús que fem de la llengua quan ens adrecem a un desconegut o a una persona que d'entrada no parla català (tot i que potser el sap o l'entén perfectament).

El repte és clar, senzill: durant 21 dies es tracta de parlar d'entrada en català amb tothom, sempre, a tot arreu.

La campanya va arrencar a la tardor del 2022 a Santa Coloma de Farners i durant el 2023 inicia un recorregut per diversos municipis de les comarques de Girona: Breda, Caldes, Llagostera, Salt, Figueres, Blanes, Lloret, etc. El repte té una durada d’entre tres setmanes i un mes, temps durant el qual els participants han d’evitar el costum d’adreçar-se automàticament als desconeguts en castellà. No cal dir que un cop passats els 21 dies sols caldrà mantenir la mateixa actitud, amb la diferència que llavors ja no suposarà cap esforç.

Això vol dir que no hem de canviar mai de llengua?

Esclar que no. Si veiem que algú no ens entén, ja farem servir una altra llengua o mirarem de comunicar-nos-hi i fer-nos entendre com sigui. Hem de tenir present que els darrers anys han arribat moltes persones de fora. Una gran majoria assisteixen a cursos de català, però és imprescindible que trobin espais per practicar el que han après fora de l'aula, al carrer, a les botigues, a tot arreu; cal que els donem l'oportunitat de fer servir la llengua. Així tindran més al·licients per emprar-la i conèixer-la més a fons.

Els propers mesos, diversos municipis s'ompliran de banderoles i cartells que ens convidaran a participar en la campanya, a canviar aquest hàbit tan majoritari. El futur de la llengua depèn que siguem capaços d'aportar-hi, cadascun de nosaltres, el nostre granet de sorra. No és massa. Ho podem fer. I ho farem entre tots.