21 dies per parlar en català amb tothom, a tot arreu

I un dels hàbits més freqüents a casa nostra és el dels catalanoparlants que canvien automàticament de llengua quan algú els parla en una altra llengua o, senzillament, quan s'adrecen a algú que pels trets físics no reconeixen com un autòcton. Les estadístiques ens diuen que 8 de cada 10 catalanoparlants canvien de llengua, és a dir, abandonen el català quan algú els parla en una altra llengua.

Aquesta conducta és perjudicial per al català, l’afebleix en determinats espais i dificulta que els qui encara no el parlen el puguin aprendre i practicar. Per això cal capgirar aquest hàbit. Perquè parlar català amb tothom és ajudar els qui l'aprenen, és fer la llengua útil i necessària, és apostar perquè continuï visible. I sobretot perquè les llengües es mantenen vives quan es parlen. Si amaguem el català el fem prescindible. La conseqüència d'aquest hàbit la podem veure als mateixos carrers i establiments de molts municipis de les comarques gironines, on cada cop se sent menys català.

És per aquest motiu que es posa en marxa la campanya "21 dies", una iniciativa que té per objectiu que reflexionem sobre l'ús que fem de la llengua quan ens adrecem a un desconegut o a una persona que d'entrada no parla català (tot i que potser el sap o l'entén perfectament).

El repte és clar, senzill: durant 21 dies es tracta de parlar d'entrada en català amb tothom, a tot arreu.

La campanya va arrencar a la tardor del 2022 a Santa Coloma de Farners i durant el 2023 inicia un recorregut per diversos municipis de les comarques de Girona: Breda, Caldes, Llagostera, Salt, Figueres, Blanes, Lloret, etc. El repte té una durada d’entre tres setmanes i un mes, temps durant el qual els participants han d’evitar el costum de no adreçar-se automàticament als desconeguts en català. No cal dir que un cop passats els 21 dies sols caldrà mantenir la mateixa actitud, amb la diferència que llavors ja no suposarà cap esforç.

Això vol dir que no hem de canviar mai de llengua?

Esclar que no. Si veiem que algú no ens entén, ja farem servir una altra llengua o mirarem de comunicar-nos-hi i fer-nos entendre com sigui. Hem de tenir present que els darrers anys han arribat moltes persones de fora. Una gran majoria assisteixen a cursos de català, però és imprescindible que trobin espais per practicar el que han après fora de l'aula, al carrer, a les botigues, a tot arreu; cal que els donem l'oportunitat de fer servir la llengua. Així tindran més al·licients per emprar-la i conèixer-la més a fons.

Els propers mesos, diversos municipis s'ompliran de banderoles i cartells que ens convidaran a participar en la campanya, a canviar aquest hàbit tan majoritari. El futur de la llengua depèn que siguem capaços d'aportar-hi, cadascun de nosaltres, el nostre granet de sorra. No és massa. Ho podem fer. I ho farem entre tots.