Cercar Cerca avançada
Tornar

37. Els pronoms febles

Bàsic 1

Els pronoms reflexius

  • Alguns verbs van acompanyats de pronoms que fan referència a la pròpia persona.
       Em pentino davant el mirall cada matí.
       Es maquilla abans de sortir de casa.
       S'asseu a la cadira i s’aixeca ràpidament.
       Cada dia ens llevem més tard.
LLEVAR-SE AIXECAR-SE VESTIR-SE ADORMIR-SE
 em llevo     
 et lleves
 es lleva
 ens llevem
 us lleveu
 es lleven
 m’aixeco
 t’aixeques
 s’aixeca
 ens aixequem     
 us aixequeu
 s'aixequen
 em vesteixo
 et vesteixes
 es vesteix
 ens vestim
 us vestiu
 es vesteixen       
 m'adormo
 t'adorms
 s'adorm
 ens adormim    
 us adormiu
 s'adormen

Els verbs dormir, pujar, callar, caure i marxar no són verbs reflexius, i, per tant, no duen mai pronom.


En aquesta animació s’explica què vol dir que un verb tingui pronoms reflexius.


El pronom ho

  • Quan ens referim a un atribut de la persona, amb els verbs ser, estar i semblar.
       La teva cosina és morena? Sí que ho és.
       Encara està malalta? No, ja no ho està.
       Aquestes sabates semblen còmodes. Sí que ho semblen.
     
  • Quan responem la pregunta què? al verb, que és un complement directe, i fa referència a un concepte neutre. És a dir, quan fa referència a això, allò o una frase sencera, utilitzem el pronom ho.
       Portes tot el que necessitem? Sí, ho porto.
       Saben quan arriba el tren de Reus? No, no ho saben.
       Tens el que et vaig demanar? Sí que ho tinc.
     
  • Fem servir el pronom ho en algunes expressions:
       Ho sento!
       Ja ho tinc!
       No ho entenc!

El pronom hi

  • Fa referència a un lloc, una ubicació o una localització.
       Encara estudies a l'institut? Sí, encara hi estudio. 
       Encara treballes a l’oficina de la Marta? No, ja no hi treballo.
     
       Per què no anem un dia al cinema? Hi podem anar aquest vespre?
       Vaig cap a casa. Hi vaig a peu.
       Ves al mercat a comprar. Ves-hi abans no tanquin.

El pronom en

  • Pot fer referència a un complement directe indefinit. És a dir, responem la pregunta què? al verb sense indicar una quantitat i sense referir-nos a una cosa concreta.
       Mires sèries a la nit? No, no en miro.
       Menges verdura? Sí, en menjo cada dia.
       Tens germans? No, no en tinc.
       Tens gana? Sí que en tinc!
       Parles català? En parlo una mica.

     
  • Fixeu-vos en la diferència entre aquestes frases. Només les que fan referència a una cosa indefinida duen el pronom en.
       Teniu cervesa? Sí, en tenim.
       Vols la meva cervesa? No la vull, gràcies.

       Tens fred? No, no en tinc.
       Tens el llibre que et vaig deixar? No, no el tinc aquí.

       Compreu roba? No en comprem.
       Teniu la roba a l’armari? No, la tenim als calaixos.

     
  • Quan indiquem una quantitat, utilitzem el pronom en.
       Quants anys tens? En tinc 25.
       Quantes germanes tens? En tinc dues.
       Quants diners tens? No en tinc gaires.

     

Els pronoms el, la, els, les

  • Els pronoms determinats fan referència a coses o persones concretes, i coincideixen amb l'article si és masculí o femení, o si és singular o plural.
       Tens el llibre de català? No, no el tinc.
       Coneixes la Maria? Sí, sí que la conec.
       Coneixes els companys de classe? Sí, sí que els conec.
       Fas els exercicis de gimnàstica? Sí que els faig.
       Coneixes les germanes d’en Martí? No, no les conec.