1. L'alfabet

Bàsic 1

Les lletres de l’alfabet català són les següents:

Grafia	Nom	Exemples de com sonen	Grafia	Nom	Exemples de com sonen
a	a	alt, cafeteria	n	ena	no, cinc, canvi
b	be alta	buc, àrab	o	o	ona, pot, hospital
c	ce	cap, cel	p	pe	peu
d	de	dau, fred	q	cu	quan
e	e	èxit, ell, pare	r	erra	cara, serra, dir
f	efa	fill	s	essa	sac, cosa
g	ge	got, gent, diàleg	t	te	te, vent
h	hac	ham, hawaià	u	u	ull, cauen
i	i llatina	indi, iogurt, noia	v	ve baixa	vi
j	jota	joc	w	ve doble	watt, web
k	ca	kiwi	x	ics, xeix	taxi, xai, examen
l	ela	lent	y	i grega	faraday, banya
m	ema	mà	z	zeta	zebra

D’aquestes lletres, cinc són vocals, a, e, i, o, u, i la resta són consonants.
Cal fixar-se que cada exemple correspon a un so determinat per a cadascuna de les lletres; per tant, quan hi ha dos exemples, vol dir que els sons són diferents en cada paraula.
Hi ha algunes lletres modificades, com la ç, que sona com una ss, i la ela geminada, l·l, que sona com una ela llarga.
D’acord amb la tradició ortogràfica valenciana, les lletres efa, ela, ema, ena, erra i essa també reben les denominacions efe, ele, eme, ene, erre i esse.

Hi ha combinacions de dues lletres que es pronuncien amb un sol so: són els dígrafs.

Dígraf	Exemples	Dígraf	Exemples
rr	sorra, carrer, parra…	ig	passeig, mig, maig…
ss	tassa, massa, classe…	tx	despatx, fitxa…
ll	colla, fulla, palla, llapis…	tz	atzar…
ny	canya, Catalunya, pany…	tg	metge, fetge, platges…
qu	queixal, quilo, paquet, màquina…	tj	platja, mitja…
gu	guepard, guilla, paguem…	ts	potser…
ix	caixa, faixa, reixa…	sc	piscina, ascensor…

Cal tenir en compte que:

Els dígrafs rr i ss no apareixen mai al principi ni al final de la paraula, només entremig:
carro, bossa (però rata, coses…).
Quan escrivim qu i gu davant de i i e, la u no sona. Si volem que soni, hi posem dièresi:
guitarra, esquí (però pingüí, qüestió…).
El dígraf ig sona com tx quan és a final de mot.
passeig, mig, despatx, empatx…
El dígraf ix, en paraules com caixa, faixa..., sona com un sol so (el de la x) en part del català oriental.