1. L'alfabet

Les lletres de l’alfabet català són les següents:

• D’aquestes lletres, cinc són vocals, a, e, i, o, u, i la resta són consonants.
• Cal fixar-se que cada exemple correspon a un so determinat per a cadascuna de les lletres; per tant, quan hi ha dos exemples, vol dir que els sons són diferents en cada paraula.
• Hi ha algunes lletres modificades, com la ç, que sona com una ss, i la ela geminada, l·l, que sona com una ela doble.

Els dígrafs

Hi ha combinacions de dues lletres que es pronuncien amb un sol so: són els dígrafs.

* El dígraf ix, en paraules com caixa, faixa…, sona com un sol so (el de la x) en part del català oriental.

Cal tenir en compte que:

• Els dígrafs rr i ss no apareixen mai al principi ni al final de la paraula, només entremig: carro, bossa (però rata, coses…).
• Quan escrivim qu i gu davant de i i e, la u no sona. Si volem que soni, hi posem dièresi: guitarra, esquí (però pingüí, qüestió…).
• El dígraf ig sona com tx quan és a final de mot.

Alternances ortogràfiques

Com podem comprovar, les grafies poden tenir més d’un so. N’és un exemple la grafia c, que tant pot sonar com a cap que com a cel, o la g, que pot sonar com a gat o com a girafa.

I també passa que un so pot tenir més d’una grafia. Així, sona igual el so de j a japonès que el so de g a gironí, i el so de c a casa i a quilo.

Fixa’t en el quadre següent, sobretot en el contacte amb les lletres e i i i en com escrivim cadascun dels sons: