CNL Entrevista a Ning Ruochen, investigadora de l’aprenentatge del català entre l'alumnat xinès de postgrau
L'entrevista
Vam conèixer la Ruochen Ning a través de l'article "Nous aprenents xinesos adults de català a Catalunya: motivació, actitud i identitat en estudiants xinesos de postgrau" publicat a Revista de Llengua i Dret. En el marc del pla de dinamització lingüística de la població d'origen xinès del CNL L'Heura, el pla Yingxin, ens hi vam posar en contacte i de seguida ens vam proposar de col·laborar-hi.
Febrer 2023
Quin és el teu camp d'estudi?
Estudio l'aprenentatge de segones llengües i de persones multilingües que encara en volen aprendre més.
Quina motivació té l'alumnat xinès de postgrau a l'hora d'estudiar català?
La primera motivació és la d'integrar-se: si el professorat i els companys parlen català, la relació serà més estreta i propera. O si ets en un restaurant, encara que les persones siguin desconegudes, si parles en català, ja formes part de la societat catalana. O si busques pis i el propietari és català, parlar la llengua et facilitarà llogar el pis.
I la segona motivació és més instrumental: per exemple, jo faig una recerca vinculada a la llengua catalana o un col·lega que tinc estudia la fonètica dels catalans estudiants de xinès. O si algú l'estudia perquè vol quedar-se a viure i treballar a Catalunya.
Què influeix en la motivació?
Les actituds determinen la motivació de les persones a l'hora d'estudiar la llengua. L'actitud es pot modificar amb l'experiència personal. Si l'experiència a Catalunya i parlant en català és bona, l'actitud cap a la llengua serà molt més positiva. En la meva investigació he trobat molts participants que tenien una bona actitud cap a la llengua, però també hi ha hagut participants amb una actitud neutral o que pensen que no és gaire útil aprendre el català.
La identitat també hi juga un paper en la motivació. Els xinesos habitualment només tenen una identitat, la xinesa; per aparença són asiàtics i la seva situació, amb un visat d'estudiants, no els permet tenir una identitat catalana. Però sí que hi ha participants que han viscut aquí tres, sis o deu anys i se senten catalans.
Quina dificultat troba l'alumnat xinès a l'hora d'aprendre el català?
La majoria ja tenen un nivell avançat de castellà, i és la llengua que utilitzen majoritàriament perquè tothom el parla i la majoria de persones els parlen en castellà.
Pel que fa a la població xinesa en general, moltes persones adultes d'origen xinès, si no tenen ja un nivell avançat en una segona llengua, és molt difícil que aprenguin el català. Serà molt més fàcil que s'hi familiaritzin organitzant activitats que els interessin, i així assegurar que n'assoleixin un coneixent bàsic, que no pas que l'aprenguin anant a cursos formals. El més important és despertar l'interès i fer-los conèixer els avantatges d'aprendre'l, si no sempre empraran el castellà.
Quines impressions tens sobre el futur de la llengua?
Gràcies a les polítiques lingüístiques de Catalunya hi ha possibilitats i facilitat per aprendre la llengua. Si fos difícil viure a Catalunya sense el català, si la gent es trobés amb més obstacles, llavors seria més probable que els estrangers invertissin temps a aprendre català.
Quines propostes d'acció tens pel que fa a l'aprenentatge i el foment de l'ús del català entre l'alumnat de postgrau?
Cal organitzar tres tipus d'activitats:
Activitats de cultura catalana per a nouvinguts: festes tradicionals, cultura, gastronomia (per exemple, la crema catalana o els calçots tenen molt d'èxit).
Activitats de coneixement de l'entorn: sobretot cal visitar els destins turístics de més renom (per exemple: la Sagrada Família, la Casa Milà, la Casa Batlló) i relacionar-los amb la llengua i la història.
Finalment, cal facilitar espais distesos perquè puguin practicar el català sense por ni vergonya; per parlar català lliurement sense considerar la gramàtica ni si el que diuen és correcte o no.
Moltes gràcies, Ning Ruochen i fins a la propera!
En els següents enllaços podeu consultar la tesi de la Nin Ruochen