També es guanya confiança en la modalitat virtual del VxL

Elvia López és d'Hondures i ja fa mes de tres anys que és a Catalunya. Ara viu a Santa Coloma de Gramanet i ha conegut quatre voluntaris diferents del Voluntariat per  la llengua, però aquesta és la primera vegada que ha de compartir les converses a través de videoconferència, per això li hem volgut preguntar com ha estat aquest canvi.

Per què et vas apuntar al Voluntariat per la llengua?

Perquè parlar una segona llengua té molts avantatges, per millorar les oportunitats laborals i també perquè és una oportunitat fantàstica per poder aprendre i descobrir altres cultures.

Has estat ja amb quatre voluntaris, han estat molt diferents les trobades?

Si, han estat molt diferents les trobades perquè hem parlat de diferents temes. però la gran diferència és que ara no tinc el contacte humà, ja que de moment només hem parlat virtualment.

Què vas pensar quan amb el confinament la trobada havia de ser virtual?

Vaig pensar que si no podia ser d'una altra manera, aquesta era una bona solució. Abans no havia fet cap conversa per ordinador i vaig pensar que m'havia d'adaptar.

Va ser difícil el canvi de la trobada presencial a la virtual?

En un principi sí, ja que no tenia ordinador però després ja va ser molt fàcil, la pitjor part era perdre el contacte personal.

Un cop es normalitzi la situació, seguiràs de manera presencial o virtual?

No m'importaria que fos de manera virtual, estic disposada a seguir practicant com sigui. Abans preferia la modalitat presencial perquè és molt important el contacte, però ara també m'agrada la virtual perquè sí que hi ha confiança amb la persona de la pantalla.

Què t'ha sorprès més d'aquesta nova etapa?

La persona que m'ha tocat ara. L'Anna és molt bona i així ha estat fàcil. Sempre parlem de diferents temes: de l'educació, la cultura, la salut, el confinament... La majoria de vegades acabem parlant més d'una hora!