CNL El gènere dels substantius no és pas evident
Retalls de llengua
Últimament hem sentit a parlar molt des desdoblament de gènere i fins i tot de l'aparició de noves fórmules per incloure totes les diversitats. Però ara no entrarem en el terreny de referir-nos a les persones, sinó que parlarem d'un àmbit molt més senzill: el gènere de les coses; o sigui el gènere dels substantius que es refereixen a objectes no animats.
Primer de tot, ens cal tenir molt clar que el gènere és arbitrari i que no totes les llengües atorguen gènere a tots els elements. Per exemple, l'anglès, sense anar més enllà, no especifica gènere en mots com paret, wall; ganivet, knife, etc.
En el cas de les llengües romàniques, com el català i les llengües del nostre voltant, això no és així.
Per exemple, per nosaltres una paret és femenina, oi? En canvi, un ganivet és masculí. I això és així, i tal com aprenem a parlar hi posem davant un article masculí o femení i en completem el sentit amb adjectius que hi concorden:
La paret blanca
El ganivet esmolat
Amb tot, de vegades, i com a conseqüència de la interferència lingüística, ens equivoquem a l'hora d'escollir el gènere d'alguns substantius. La llista podria ser molt llarga, però posarem alguns exemples habituals:
Paraules femenines:
La dent, una allau, una anàlisi, la calor, la síndrome, les postres (en aquest cas sempre femenines i plurals)...
Paraules masculines:
Els afores, un anell, l'avantatge, el corrent, el deute, el compte, el pebre, el senyal, els llegums, el front, el bacteri…
Per tant, cal estar al cas perquè moltes d'aquestes paraules són d'allò més habituals. En cas de dubte (imprescindible per aprendre'n) podeu consultar l'enllaç següent: