CNL Fum, fum, fum!
Retalls de llengua
Com que amb el Nadal comença l'hivern i en la imatgeria popular imaginem paisatges nevats, llars de foc calentones i de retruc, quan cantem fum, fum fum, ens imaginem el fum que s'enfila xemeneia amunt d'alguna de les llars de foc que ens escalfen, sobretot, el cor.
Ja tornem a ser a Nadal. Quan arriba Nadal a tots ens venen al cap les nadales que hem cantat tota la vida.
Una de les nadales més populars del repertori català és A vint-i-cinc de desembre, el popular fum, fum, fum.
Com que amb el Nadal comença l'hivern i en la imatgeria popular imaginem paisatges nevats, llars de foc calentones i de retruc, quan cantem fum, fum fum, ens imaginem el fum que s'enfila xemeneia amunt d'alguna de les llars de foc que ens escalfen, sobretot, el cor.
Però les imatges endolcides són això, imatges endolcides; i el fum, fum, fum una cosa ben diferent. Es veu que el fum no és sinó l'imperatiu del verb fúmer, vegeu-ne l'entrada al Diec2:
[fúmer
1 v. tr. [LC] Eufemisme per fotre. Què fums aquí? En tot el dia no fum res. Li vaig fúmer un cop de puny, una empenta. El vaig fúmer escales avall. Si ara no ens ajuda, ens haurà ben fumut. Fúmer el camp. Jo et fum!
2 intr. pron. [LC] És un que es fum de tot. Diu que no ho vol fer: me'n fum.
3 tr. pron. [LC] Es va fúmer tres plats d'arròs.]
Fem servir els eufemismes quan no gosem o no ens atrevim a dir la paraula corresponent perquè la considerem malsonant o massa forta, i en aquest cas el fum, substitueix fot, una expressió d'incredulitat davant de les suposades mentides que expressa la lletra.
Sigui com sigui, molta salut i bon Nadal a tothom!