Llepem les eles

Apunts de llengua

Fa uns quants dies va córrer pel Whatsapp un missatge d'aquells que va passant de pantalla a pantalla que ens feia adonar de quantes paraules referides a parts del cos en català tenen el so de la doble ela, fixeu-vos-hi, la llista arriba a 25!

Fa uns quants dies va córrer pel Whatsapp un missatge d'aquells que va passant de pantalla a pantalla que ens feia adonar de quantes paraules referides a parts del cos en català tenen el so de la doble ela, fixeu-vos-hi, la llista arriba a 25!

aixella llengua
artells lligaments
cabells llombrígol
canells mamella
carall orella
celles palmells
clatell panxell
coll parpelles
collons pell
costelles turmells
espatlles ullal
genolls ulls
llavis  

Segurament aquest fet, o aquesta coincidència no té cap motiu especial de ser, senzillament és així, però no deixa de ser curiós que tantes parts del cos reuneixin aquest so, que per a molts parlants i aprenents de català és ben difícil de pronunciar.

Si voleu practicar aquest so i així podreu anomenar totes aquestes parts sense cap problema, en aquest enllaç hi trobareu molta ajuda per millorar aquesta pronúncia palatal de la doble ela, que en transcripció fonètica la transcrivim amb aquest símbol: [ʎ].

Si recapitulem una mica, recordeu que als Apunts que trobareu en aquest enllaç ja vam parlar, a propòsit de la ela geminada que quan Fabra va emprendre la normativització de la llengua catalana a finals del segle xix, va proposar de transcriure aquest so de la doble ela palatal amb aquest símbol: [ł] (una ela amb una vírgula que la travessava), per tal de poder mantenir les dues eles: ll en els mots que actualment escrivim amb ela geminada: l·l, la qual es corresponen als mots que en altres llengües romàniques i altres llengües europees s'escriuen també amb dues eles:

il·lusió - Illusion (francès, anglès)

col·lecció - Collection (francès, anglès)

Com que la proposta de Fabra no va triomfar es va crear el símbol de la ela geminada tal com el coneixem i ens ha arribat.

Ja ho veieu, el català és l'única llengua romànica que té ela geminada , però en canvi no és l'única que llepa les eles inicials; comparteix aquesta pronúncia palatal inicial [ʎ] amb l'asturià, com podeu veure en l'enllaç de l'Academia de la Llingua Asturiana.

Vols compartir aquesta publicació?