CNL Si no és sinó, és si no
Retalls de llengua
A les acaballes del curs i després d'haver-ne parlat un munt de vegades encara tenim confusions i errors en l'ús de "si no" i "sinó", dues formes correctes però que tenen significats diferents, i que creen dubtes contínuament.
Vegem-ho:
1. El sinó és una conjunció adversativa que expressa una oposició o contrarietat entre els elements que uneixen: sinó, davant d'un membre de la proposició, designa que allò que neguem pel que fa a un membre precedent, ho afirmem del membre que hi ha a continuació de la conjunció.
Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
Si la coordinació és entre dues oracions principals, es fa servir sinó que.
Per exemple: No vol que li ho facis, sinó que l'ajudis.
Si reforcem el primer membre amb adverbis o locucions com únicament, no solament, no (tan) sols, no només, aleshores tots dos membres tenen valor positiu, i el segon és més emfàtic.
Per exemple: No només era una persona treballadora, sinó que sabia delegar.
2. La forma sinó també vol dir 'no... més que', 'no... excepte'.
Per exemple: No té sinó un fill (és a dir, No té més que un fill); No veig altre camí sinó aquest (és a dir, No veig cap camí que no sigui aquest, excepte aquest).
3. En canvi, quan escrivim si no és la conjunció condicional si seguida de l'adverbi de negació no.
Per exemple: Si no vens d'hora, et quedaràs sense dinar.
Cal anar amb compte de no confondre aquest si no quan l'oració condicional està elidida, és a dir, quan no apareix perquè es dona per entesa.
Per exemple: Hauries d'acabar els deures; si no, la mare s'enfadarà. (És a dir, si no acabes els deures, la mare s'enfadarà.)
Esperem que hagi quedat una mica més clar, i si voleu aclarir més dubtes feu com nosaltres hem fet i visiteu les Fitxes de l'Optimot, de les quals ja hem parlat altres vegades.
Enllaços relacionats