Xàfec, barrumbada, gotellada i xim-xim, la pluja ja és aquí!

Apunts de llengua

La pluja ens agrada sobretot quan som petits i ens guarnim amb botes d'aigua i paraigües ben acolorits i també ens agrada quan, ja de més grans, des de darrere de la finestra sentim com plou i ens arraulim al caliu de casa.

Per fi, aquest any, a Santa Coloma de Gramenet podrem celebrar la castanyada a amb una mica de fred i fins i tot amb pluja.

                                  imatge

De pluja n'hi ha de moltes menes, i n'hi ha tantes menes com maneres d'anomenar-la. Vegem algunes d'aquestes formes i com alguns dels nostres autors les han utilitzat:

Tenim formes per indicar que plou amb intensitat i en gran quantitat: aiguat, aiguada, barrumbada, plujat.

"Al cap de poca estona, l'aire es va apesantir, el cel va tornar-se fosc, un aiguat fortíssim començà a crivellar la pell de l'Ebre i el riu es va entreviar de filagarses terroses." Jesús Moncada, Camí de Sirga.

També per indicar una pluja intensa però de curta durada: xàfec, bàtec, ruixat, ramassada, xarbotada, xarrabascat (especialment fort), patac (cop d'aigua sobtada).

"Som a la tardor. Tot just ha acabat de caure una ramassada que ha esbandit el çafir del cel, els lloms dels pujols i els pàmpols d'aram de les vinyes ja veremades." Joan Santamaria en Visions de Catalunya I.

D'altres per indicar pluges suaus: plugim, xim-xim, borrim (a les terres de l'Ebre, Maestrat i Castelló), brusquina (Mallorca).

"Però els dies que plovia em quedava a casa i no m'hi sabia estar i a l'últim també vaig sortir els dies de pluja i el parc era buit de senyores i jo duia un diari i si plovia només xim-xim, posava el diari estès damunt del banc i m'asseia amb el paraigua obert i mirava de quina manera la pluja decantava les fulles i esbadellava o tancava les flors..." Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant.

Per indicar una pluja curta de gotes: gotellada (gotes grosses i espaiades), sovint també el preludi d'un xàfec estiuenc; també tenim el plovisqueig, però de gotes petites i nombroses.

Ho trobem a Caterina Albert en Lo cant dels mesos, en què també parla de torbonada com a sinònim de tempesta.

"Cada cap de torbonada deixa anar una gotellada, i la llavor sent muntar sa dolça inflor."

Formes sinònimes de tempesta: grop, que tant pot ser de vent com d'aigua, però congriada de manera sobtada, que Pla descriu amb gran precisió en el Quadern gris:

"Aquesta tarda s'ha produït la tempestat elèctrica --el que els mariners i pescadors en diuen el grop. Em penso que hi ha dues espècies d'aquests grops: el grop pròxim, immediat, que es produeix a sobre mateix del lloc on us trobeu, que comença amb un terbolí o revoltura de vent, de direcció imprecisa, de vegades diversa, sovint de direccions contràries (gropada de vent), acompanyada d'un finimondo de trons i llamps sobre un cel de colors mortuoris i tètrics, d'un espetec de sorolls crepitants i secs acompanyats d'un seguit de ruixats fortíssims que sol acabar-se en forma de cua de peix -i el grop llunyà de gran visualitat atmosfèrica, però limitat a un simple espectacle d'efectes merament visuals. El grop d'avui ha estat d'aquests darrers."

I ara mateix, mentre acabem de redactar aquests apunts, a Santa Coloma de Gramenet està diluviant, està caient una barrumbada, acompanyada de vent i de pedra, d'una bona calamarsada, granissada, calabruix... però avui parlàvem de pluja.

Bona tardor a tothom i bona castanyada!

Santa Coloma de Gramenet, 31 d'octubre de 2018

Vols compartir aquesta publicació?