CNL A l'estiu tota cuca viu!
Apunts de llengua
Per fi tenim l'estiu damunt i les vacances a tocar. L'estiu és una estació esperada. L'estiu és el record de la felicitat infantil dels mesos desvagats; les festes al carrer, la música i l'alegria: la vida que brolla arreu.
De refranys que fan referència a aquesta estació de l'any n'hi ha molts i com tots els refranys ens dibuixen un món de vida rural, en què la relació entre les persones, el clima i els animals era molt més estreta que no pas ho és ara. 
N'hem triat uns quants per als Apunts d'aquest mes de juliol. La majoria d'aquests refranys tenen a veure amb el clima, el ritme de vida dels animals, i el temps de recol·lecció a pagès.
Però fins i tot n'hi ha algun que fa referència amb el costum més de ciutat d'estiuejar i les trobades familiars, no sempre amb bon final:
A casa de ton germà, no hi vagis a estiuejar. Ben bé un savi consell per no provocar esquerdes familiars.
D'altres fan referència a la durada curta d'aquesta estació i al fet de tractar-se d'una estació explosiva, amb altes temperatures (estiu, etimològicament, significa ardent), però que al final s'esfuma per donar pas al llarg hivern:
Ser una flor d'estiu.
Una flor no fa estiu.
Xàfec d'estiu tota l'aigua cap al riu.
Paraules d'estiu, segons qui les diu.
Però la majoria es refereixen als hàbits dels animals:
A l'estiu els ocells fan son niu.
A l'estiu la formiga surt del niu.
L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt.
Quan arriba l'oreneta, l'estiu ja és a la voreta.
Mosquits al riu, ja som a l'estiu.
Quan el gafarró fa el niu, ja som a l'estiu.
Llangardaix encauat, estiu acabat.
Però, també als hàbits de les persones:
Del bon estiu, el pagès en viu.
Qui a l'estiu ombreja, a l'hivern famoleja.
Els que fan referència al clima, en general:
Estiu calorós, hivern rigorós.
Estiu de calor, hivern de fredor.
I finalment, el refrany estrella. El més popular i simpàtic, amb el qual hem encetat els Apunts:
A l'estiu tota cuca viu!, un cant a la vida i a la llibertat! 
MOLT BON ESTIU!