Anem o venim?

Retalls de llengua

Si un dia d'aquests, pel motiu que sigui, teniu algun problema per assistir a classe de català, per exemple, sobretot no ens escriviu dient: -No podré anar a classe. Digueu-nos, sisplau: -No podré venir a classe. (Perquè encara que no hi vingueu, nosaltres sí que hi serem!)

Afortunadament, en els nostres Apunts de llengua no hem de donar respostes a les preguntes filosòfiques; però, en canvi, sí que s'espera que puguem aclarir alguns aspectes sobre l'ús de la llengua.
​Ens preguntem, precisament, sobre l'ús dels verbs anar i venir. Aquests verbs en català funcionen com en anglès, francès, italià, romanès... però justament els usos d'aquests verbs en castellà són diferents i aquest és el motiu de la possible confusió.

Fixeu-vos que quan en català diem:
-Ja vinc!,
en castellà diem:
-¡Ya voy!;
però en anglès, en canvi, diem:
-I'm coming! (fent servir el verb venir, com en català).

​Joan Coromines al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat), amb la seva prosa característica deia: «(...) que fóra pura i desusada barbàrie dir, en català "jo vaig o vaig, amb el paper del castellà (ya) voy".» DECat IX, 105a.

Venir es fa servir per als moviments cap a la persona a qui parlem, o cap a la que parla,  o cap a totes dues alhora. El verb anar, en canvi, el fem servir quan volem expressar desplaçament cap a un lloc on no hi ha ni qui parla ni a qui es parla.

Fixem-nos, ara, en aquests exemples:

(1) En Pere va venir a Banyoles.
(2) En Pere va anar a Banyoles.

I ara, analitzem-los detalladament:
L'exemple (1) pot arribar a tenir fins a quatre possibilitats!, i a totes usem venir!

Vegem-les:

a) jo en el moment d'expressar-ho sóc a Banyoles;

b) jo era a Banyoles quan en Pere s'hi va traslladar, encara que ara no hi sóc;

c) tu (la persona que reps el missatge) ets ara a Banyoles;

d) tu eres a Banyoles quan en Pere s'hi va traslladar.
 

L'exemple (2) implica que ni l'emissor ni el destinatari som ara a Banyoles ni hi érem quan en Pere s'hi va traslladar. [i]

En qualsevol cas, si un dia d'aquests, pel motiu que sigui, teniu algun problema per assistir a classe de català, per exemple, sobretot no ens escriviu dient:

-No podré anar a classe.

Digueu-nos, sisplau:

-No podré venir a classe.

(Perquè encara que no hi vingueu, nosaltres sí que hi serem!)


[i] Exemplificació extreta i adaptada de Rigau i Oliver, Gemma (1976) «Anem o venim?», Els Marges, 8, pàg. 33-57

Vols compartir aquesta publicació?